Alfonso Perona és advocat, assessor i formador en temes relacionats amb la mobilitat urbana sostenible i la seguretat vial. Ha treballat com a director jurídic del RACC i secretari executiu de la seva fundació. Amb àmplia experiència en assessorament i implantació d'actuacions estratègiques com plans de mobilitat, accions formatives en seguretat vial i els seus aspectes jurídics. En concret ha realitzat treballs per a la Direcció General de Tràfic (DGT), Diputació de Barcelona, Servei Català del Trànsit i diversos Ajuntaments.

La N-II al Maresme és un tema que ve de lluny

Recordo que a l’any 2008 ja llegia notícies sobre el traspàs de la titularitat de l’N-II a la Generalitat per convertir-la en una via urbana que alhora servís per connectar les poblacions a través de la costa en trajectes curts. Tot acompanyat de l’alliberament dels peatges de la C-32. Deu anys després, seguim igual. Tothom qui es dedica  aquest àmbit sap de la perillositat d’aquest tram de la Nacional. Repassant dades del Servei Català de Trànsit, l’any 2017 hi va haver 14 morts en accidents de trànsit a la comarca del Maresme, 9 dels quals en vies interurbanes, la majoria a l’N-II. Les dades parlen per si soles.

Per què és tan perillosa?

La N-II té estructura de carretera d’alta velocitat, els conductors corren molt, hi ha molts vehicles que per les seves característiques haurien d’anar per l’autopista però no volen pagar el peatge. Per la intensitat de trànsit que té, hauria de ser més una autovia que no pas una carretera convencional. Però seria un absurd tenint en compte que a molts pocs kilòmetres hi tenim una autopista. Cal fer un replantejament molt més seriós de la mobilitat en el conjunt de la comarca.

“Per la intensitat de trànsit que té, hauria de ser més una autovia que no pas una carretera convencional”

Quina és la solució a la situació actual?

Tot hauria de passar per restringir el trànsit a l’N-II, no pas adaptar la via al volum actual. Cal que passi a ser un carrer dins de la ciutat i una via de connexió entre ciutats i pobles propers. Fer-hi voreres molt més amples, carrils bici ben definits... Sempre i quan es retiri el peatge de la C-32. És l’autopista més antiga de l’Estat, i està del tot amortitzada. Per què no s’ha fet encara? Això s’hauria de preguntar a la Generalitat, que hauria de donar explicacions sobre el tema. És una mesura que no depèn pas de Madrid. De Montgat a Cabrera parlem de menys de 20 kilòmetres, l’autopista porta gairebé 50 anys funcionant. Calen solucions urgents, però les administracions es van passant la pilota i ningú pren cap mesura.

L’autopista gratuïta augmentaria molt el seu trànsit. El podria absorbir?

L’autopista pot absorbir més trànsit. El que caldria és actualitzar els estudis de mobilitat i capacitat de vehicles per veure els resultats en base a les xifres actuals de trànsit. És una qüestió de planificació territorial, on cal implementar solucions més enginyoses.

No podem pensar en donar encara més espai als cotxes si el que volem és un model de mobilitat sostenible i de futur

Com quines?

No es tracta de doblar les vies ni de fer una autovia paral·lela a l’autopista C-32, tal i com es va plantejar. No podem pensar en donar encara més espai als cotxes si el que volem és un model de mobilitat sostenible i de futur. Si hem d’ocupar més territori amb infraestructures de transport, que sigui amb més vies del tren, amb més estacions. El Maresme té actualment el problema de la barrera ferroviària amb el mar, de la manca de doble via d’Arenys en amunt i de la llunyania de les estacions respecte a bona part del territori, cosa que disminueix el número d’usuaris. A mi no em sembla cap barbaritat plantejar el trasllat de les vies des del mar a l’interior, en paral·lel a la mateixa C-32, i convertir l’actual tram ferroviari del front marítim en una zona d’esbarjo per als maresmencs, amb carrils bici que connectin els diferents municipis. Clar que implica una inversió, però si no les fem ens quedarem en un nyap que ens condueix al col·lapse.

“No em sembla cap barbaritat plantejar el trasllat de les vies des del mar a l’interior, en paral·lel a la mateixa C-32”

L’administració és per tant responsable en bona part de l’accidentalitat al Maresme

En els accidents de trànsit hi ha tres factors de risc: la velocitat, el vehicle i la via. El primer depèn del conductor i només es pot corregir amb règim sancionador i amb limitacions; el segon, del fabricant, que ja està introduint molts elements correctors dels errors que el conductor comet quan condueix. Però el tercer depèn en exclusiva de l’administració, que està obligada a dissenyar i pensar les carreteres per evitar que afavoreixin l’erro humà, dissenyades amb la seguretat en ment. S’entén que una mesura de seguretat idònia és ampliar els carrils, però molts experts en la matèria apunten el contrari, que cal fer-los més estrets perquè així els conductors redueixin de manera instintiva la velocitat, que acaba sent un dels principals factors d’accidentalitat. Quelcom que alhora et permet ampliar la capacitat de les carreteres existents, enlloc d’haver de fer-ne de noves.