Gairebé un milió d’euros, prop de la meitat dels quals procedents de fons europeus, per doblar el nombre de quilòmetres de carrils bici existents a la ciutat, en el termini de poc més d’un any. Si tot va com està previst, a finals de 2020 Mataró haurà passat de 8 a 16 quilòmetres d’aquest tipus de vials, que s’hauran estès a molts carrers que actualment no en compten. Tots ells connectats amb els carrils existents, emplaçats en calçada i segregats del tràfic motoritzat per garantir la seguretat. Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que més mataronins s’animin a utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat, en detriment del cotxe i de la motocicleta. Menys contaminació, menys soroll, més qualitat ambiental i més salut. A costa, està clar, d’espai de circulació i d’aparcament en superfície per als vehicles motoritzats, quelcom que sempre genera queixes i polèmiques. 

Actualment Mataró compta amb 8.164 metres de carrils bici, una distància insuficient per a una ciutat de la seva mida. Però el problema no és tan sols de manca de quilòmetres. La majoria dels carrils existents no són adequats, ja que o bé no estan prou ben protegits, o bé van per la vorera. I en el cas que sí compleixin les condicions d’estar segregats i anar per la calçada, acaben en sec i sense connexió. Hi ha molts equipaments i punts neuràlgics, com ara l’estació de Rodalies, on no s’hi pot arribar en bici per un carril propi. La xarxa actual és, tal i com han manifestat els ciclistes en nombroses ocasions a la ciutat, del tot deficient, i no convida gens a agafar la bici per moure’s per Mataró, en especial a aquells qui no vulguin compartir carril amb altres cotxes tota l’estona amb el perill que això suposa. “Els carrils existents no tenen continuïtat i això fa que la gent no valori la bicicleta com un mitjà de transport adequat per a Mataró”, explica Lídia Pérez, cap de Mobilitat de l’Ajuntament.

Actualment bona part dels carrils bici existents a la ciutat no són prou segurs, per la qual cosa també s’hauran d’adaptar

El projecte finançat per fons FEDER, que s’inscriu dins del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible signat el mes de desembre passat, vol donar un tomb de 180º a aquesta situació. Es passarà a més de 16 quilòmetres de carrils, en forma d’anella ciclista que circuli per alguns dels principals eixos viaris de la ciutat, connectant amb els principals punts neuràlgics i amb els centres generadors de mobilitat: el casc antic, l’estació de Rodalies, l’Hospital i el TecnoCampus. Més enllà dels carrils ja existents, molts dels quals es remodelaran ja que no compleixen amb les característiques necessàries, se’n construiran de nous a carrers com Camí de la Geganta, ronda O’Donell, avinguda Alfons X el Savi, Biada, Jaume Isern o Camí Ral. Tots ells, segons asseguren des de l’Ajuntament, en calçada, segregats i protegits per garantir la seguretat del ciclista. 

El projecte es preveu en un total de 10 trams diferents que s’aniran executant progressivament, però la concessió del fons FEDER calendaritza totalment les obres: el projecte executiu ha d’estar enllestit aquest any i els carrils previstos, a finals del vinent. Per a una segona fase, un cop establerta aquesta anella, es preveuen altres nous carrils que s’estenguin pels diferents barris, així com calçades per a ciclistes a vials com les rondes Barceló, República i Prim, no incloses en aquest primer torn. El que està clar és que no es poden construir carrils bici a tot arreu, per això l’objectiu és que totes aquelles vies ràpides (com el circuit de rondes) on es pot circular a un màxim de 50 km/h comptin amb vials específics per a bicicletes. En paral·lel, la resta de la xarxa viària s’ha d’anar transformant paulatinament per reduir la velocitat (convertir-los en carrers per a vianants o de prioritat invertida, entre altres fórmules) perquè bicicletes i vehicles a motor puguin compartir la calçada sense perill per als ciclistes.

El TecnoCampus, els polígons industrials, l’estació de Rodalies i l’Hospital són alguns dels punts neuràlgics que cal connectar 

En tot aquest projecte hi ha un revers obvi: guanyar espai per a les bicicletes implica treure’n per als vehicles a motor. Allà on se n’instal·li un de nou, el carril bici sobre la calçada acabarà eliminant el carril de format habitual per a cotxes o motos, o bé eradicant aparcament en superfície. I aquest és un tema que sol aixecar força ampolles: Mataró és una ciutat on ja resulta força complicat circular en cotxe, amb propensió a embussos a les hores puntes, i no cal ni mencionar el problema de l’aparcament, amb diversos barris que en van molt mancats. El desplegament d’una nova xarxa de carrils bici serà polèmica en aquest sentit. Però des de l’Ajuntament ho tenen clar. “Si volem una ciutat amb millor qualitat ambiental, menys sorollosa i contaminada, no ho aconseguirem pas donant més espai als cotxes”, explica la cap de Mobilitat. 

Connexió amb altres municipis

Aquests carrils no se circumscriuen tan sols a l’entramat urbà de Mataró. A través d’un projecte en paral·lel que s’està desenvolupant al polígon industrial del Pla d’en Boet de cara a modernitzar-lo, s’estendrà el vial per a bicicletes que hi circula actualment per connectar-lo amb Cabrera de Mar per la Riera d’Argentona. Per més endavant es deixa la connexió amb Llavaneres. A més, una de les prioritats del mandat actual és desenvolupar una “anella verda” a l’entorn de Mataró (en la qual s’inclou la reurbanització dels entorns del Mataró Parc de cara a afavorir-ne l’ampliació), i es preveu que la bici també hi pugui jugar un paper important; per tant els carrils també han de poder connectar-hi de cara a facilitar una transició natural a pedals entre els principals vials de la ciutat i aquesta anella. 

Treure bicis i patinets de les voreres

Una de les principals queixes respecte a la presència de bicicletes a ciutats com Mataró prové dels vianants que sovint se les troben circulant per les voreres. Malgrat que això és legal quan la vorera supera els tres metres d’amplitud, sovint ho fan per més estretes i en general suposa un problema de convivència. A això s’hi ha sumat el ‘boom’ registrat durant el darrer any d’altres tipus de vehicles com ara els patinets elèctrics, avui omnipresents, els usuaris dels quals solen optar també per la vorera enlloc de la calçada. Mataró està reformulant la normativa de mobilitat, però per treure bicicletes i patinets de les voreres cal que puguin circular per la calçada de forma segura, per tant és imprescindible comptar amb la nova xarxa de carrils bici que ho faciliti: l’actual no ho permet.