Mataró convertirà l'N-II en "un carrer més" de la ciutat

L’alcalde, David Bote, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, han signat aquest divendres el conveni de cessió de la N-II a la ciutat de Mataró en el tram que passa pel municipi. L'acte ha tingut lloc a l'Ajuntament i ha servit per rubricar una demanda històrica del consistori mataroní: convertir-se en el titular de la carretera per poder fer-hi obres i arranjaments de manera directa -sense dependre del permís de la Generalitat. Amb quin objectiu? Convertir-la en una via urbana i pacificada, més "amable" que sigui part de l'entramat de carrers i no una barrera amb el front marítim com fins ara. "Volem que s'assembli molt més a un carrer que no pas a una carretera", ha dit Bote, que també ha definit el futur del vial com a "boulevard". 

El traspàs es farà en dues etapes. La primera, que ja s'ha realitzat, inclou el tram entre Laia l'Arquera i el pas del Cargol. La Generalitat subvenciona l'Ajuntament amb 240.000 euros perquè pugui dur a terme millores en l'enllumenat, asfalt i senyalització de la via. Part de les obres aniran a càrrec dels propietaris del sector Iveco-Pegaso, com a càrregues urbanístiques d'aquest àmbit. El tram entre el Cargol i la Riera de Sant Simó es traspassarà d'aquí a uns dos anys. Mentrestant, Territori i Sostenibilitat construirà una nova rotonda a l'alçada de Sant Simó, amb un cost de 565.000 euros. En paral·lel, es desenvoluparà el projecte constructiu d'una altra rotonda, en aquest cas a l'alçada del Pas del Cargol. 

El projecte preveu, en diverses fases, la construcció de dues noves rotondes, a l'alçada del Cargol i de Sant Simó

Aquestes dues noves rotondes ja donen una idea de en què es vol convertir la N-II; una via molt més pacificada i amb un trànsit menys intens i a menys velocitat. Encara no hi ha plànols de com quedarà la carretera un cop es completi tot aquest procés. El conseller Calvet ha afirmat que la reducció de carrils és "una de les possibilitats" que s'estan estudiant. L'alcalde, per la seva banda, considera que la Nacional ha de perdre el seu caràcter de "ronda" de Mataró, el qual ha d'assumir plenament l'autopista que rodeja la ciutat per la banda de muntanya. "Ha de donar servei al trànsit del centre de la ciutat, qui vulgui fer-la servir de ronda ja té l'altra opció", ha assegurat. Cal tenir en compte, però, que actualment l'N-II al seu pas de Mataró suporta un pas superior a 13.000 vehicles diaris per sentit. 

L'operació està vinculada al desenvolupament urbanístic de sectors com Iveco-Pegaso i El Rengle, en els quals la N-II és un element clau ja que actualment separa aquests districtes dels altres ja consolidats. La carretera es vol fer molt més permeable (per exemple, més fàcil de creuar per als vianants) de cara a facilitar l'accés al TecnoCampus i a altres zones en desenvolupament. La tardor passada, el llavors regidor de Via Pública, Juan Carlos Jerez, explicava que “avui en dia qualsevol obra que hi vulguis fer requereix d’una burocràcia que ho alenteix molt, per això reclamem la cessió de cara a poder tirar endavant els diferents projectes a un ritme més normal”. El conveni signat aquest divendres ha de permetre que aquestes tasques siguin molt més senzilles de dur a terme a partir d'ara. Bote ha apuntat que aquestes obres també han d'ajudar a apuntal·lar el potencial turístic i de "captació de visitants" de Mataró vinculat al seu front marítim. 

Futura estació i nou pas subterrani

La reconversió de l'N-II en via urbana també s'alinia amb una altra operació clau de futur a la ciutat: el desenvolupament de la Ronda Barceló i la creació d'una nova estació de tren soterrada, a tocar de l'actual. El projecte preveu la construcció d'un pas soterrani per accedir des la Ronda i l'N-II fins al Port, i la construcció d'un gratacel de 26 plantes. En aquest àmbit també es planteja una remodelació del pas del Cargol, el més antic de la ciutat que connecta amb el front marítim.