Preservar la historia local a través dels seus protagonistes

La Comissió de Memòria Històrica de la Gent Gran de Mataró té com a tasca, des de 2001, de transmetre la memòria del segle XX i propiciar el diàleg intergeneracional tot acostant els coneixements de la gent gran als més joves. Un projecte que vol preservar la història local a través dels seus protagonistes i testimonis. I un projecte guardonat en el darrer Premi Francesc Boix de la Generalitat de Catalunya per la tasca ‘Ponts per la recuperació de la nostra història’, on es repassen tots els projectes, treballs i documentació ja realitzada durant aquests més de 15 anys de Comissió.

Un guardó que aquesta comissió, formada en el sí del Servei d’Igualtat i Ciutadania dins del programa de Gent Gran Activa, rep després de diversos anys donant un paper actiu a la gent gran perquè facin de portaveus de la història recent de la ciutat a les persones joves. Perquè no es perdi i perquè es pugui aprendre de les accions passades.

La tasca de la Comissió és fer reculls de gravacions orals i la seva transcripció escrita per tenir informació de diversos aspectes de Mataró que “no es troben ni als llibres ni als arxius”, segons expliquen des de l’equip tècnic de l’Ajuntament de Mataró encarregat de coordinar aquest espai. Durant el 2006 es va editar el primer DVD que recollia testimonis de la ciutat en la dècada dels anys 30, i cada any es realitzen noves gravacions per poder editar més DVD i tenir-ho d’arxiu.

Ara farà nou anys es va encetar una nova activitat que volia retratar els llocs emblemàtics en temps de la guerra civil, un recorregut que feia un repàs històric del regiment d’artilleria lleugera, fàbriques de guerra, menjador social, escoles de l’època i altres punts concrets que van tenir un paper rellevant durant la guerra.  Juntament amb aquesta tasca se’n va iniciar una altra de força coneguda, el recorregut pels fortins de la ciutat tot recollint informació sobre els búnquers, els últims vestigis de la Guerra Civil a la ciutat.

Un dels elements més rellevants d’aquesta tasca de la Comissió és precisament poder generar “punts de trobada” entre “problemes socials compartits per a persones de diferents edats”. “Valorem que no es poden perdre els coneixements i que cal transmetre’ls per aprendre de l’experiència”, relaten des de la Comissió.

Amb el punt de vista al tèxtil

El proper treball ja en marxa és el que es basa en la ‘Història del tèxtil a Mataró a través dels seus testimonis’, un projecte que pretén “recuperar la història d’aquest sector gravant i enregistrant la relació que persones directes van tenir amb fàbriques, gent que teixia cases i tot el que estava relacionat amb aquesta indústria”. Un treball que s’està fent de la mà del Museu del Tèxtil de Mataró i que vol, a llarg termini, plasmar-se d’alguna manera concreta com ja ha passat amb projectes anteriors en forma de documental. També treballen com a font d’informació per a entrevistes diverses en treballs de recerca i similars.

Quan, qui i com

La Comissió de la Memòria Històrica de la Gent Gran és voluntària i es troba un cop al mes. Les trobades es fan el segon dijous de cada mes a les 10h al centre cívic Cabot i Barba, des d’on es parla de com fer que Mataró recuperi la memòria de ciutat. Ara es troben centrats en el projecte del tèxtil i conviden a venir a les trobades a tothom que ho vulgui, ja que són voluntàries i busquen més persones per poder trobar documentació, fotografies, fer visites guiades i col·laborar amb  més instituts i escoles. El seu correu de contacte és info@memoriagentgran.cat.

BLOCS

Recuperar la nostra història

La manera de participar és molt senzilla. La comissió és de caire obert i busca testimonis i mans que ajudin a treballar en els diferents projectes. Al web www.memoriagentgran.cat hi ha tot tipus d’informació, testimonis, difusió d’activitats que es fan i projectes que es porten a terme. En total, ja han passat més de 100 gravacions de testimonis per diversos temes vinculats a la preservació de la memòria local.

Els fortins de la ciutat

El front marítim de Mataró compta amb un total de cinc búnquers construïts durant la Guerra Civil. Situats entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró, separats cadascun d’ells per 600 metres, durant el conflicte es van utilitzar com a punt de guaita per avisar d’incursions militars o per a la defensa davant de possibles bombardeigs enemics. Per exemple, els que va realitzar el vaixell Canàries el 8 de juny i el 22 de juliol de 1937 contra Mataró.

En acabar la guerra la Guàrdia Civil els va emprar per vigilar el contraban, i a partir de la dècada dels 50 es van convertir en habitatges improvisats i altres menesters, fins que van quedar totalment fora d’ús. L’any 2013 l’Ajuntament va catalogar els cinc fortins com a Bé Cultural d’Interès Local i se n’ha editat un llibret amb informació, ubicació i imatges dels fortins.

Llocs emblemàtics de la Guerra Civil

La Comissió va iniciar al 2010 una activitat que permetia visitar llocs emblemàtics en temps de la guerra civil. Els llocs que es poden trobar a Mataró són: La caserna del regiment d’artilleria lleugera, algunes fàbriques de guerra, el menjador social, el magatzem municipal, el mercat de la llibertat, la caserna de la guàrdia civil, diverses escoles d l’epòca, el comitè de Salvaguarda de patrimoni, els bombers, el centre de milícies, la presó, el garatge municipal, la Creu Roja i la plaça del 19 de juliol entre d’altres.

La maleta pedagògica

La relació entre la Comissió i els centres educatius és força estreta, i es pot trobar en molts àmbits de sinèrgia. Un d’ells és la ja esmentada tasca com a font d’informació per a treballs de recerca i similars, però no l’única. La Comissió compta amb un projecte anomenat la maleta pedagògica, que es basa en una maleta que compta amb material divers sobre Mataró durant els anys 30 perquè els instituts tinguin material per poder treballar aquesta època històrica de la ciutat. A més, també s’han editat en col·laboració amb el Moviment Educatiu Maresme dues guies didàctiques per l’ESO i per Batxillerat sobre la història dels anys 30.