A Mataró s'hi parlen més de 120 llengües diferents

El 21 de febrer de 1952, diversos estudiants van morir tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka, a l’actual Bangladesh, quan realitzaven un acte de protesta en defensa de la seva llengua materna. Formaven part del Moviment per la Llengua Bengalí, l’idioma emprat per la majoria de la població de la zona, malgrat que l’urdú era l’únic reconegut oficialment. 37 anys després, en homenatge a les víctimes i a la seva lluita, la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna. Malgrat que tot això soni molt llunyà a Mataró, avui el bengalí és una dels aproximadament 120 idiomes diferents que es parlen a la ciutat.

“Reconèixer les llengües maternes dels mataronins com a riquesa cultural augmenta el seu sentiment de pertinença a la ciutat”

La capital del Maresme és, al segle XXI, un autèntic gresol d’orígens i, per tant, de cultures i llengües diversos: llengües maternes que reflecteixen i estructuren pensaments, arrels, formes d’expressió i símbols culturals, les quals conviuen als carrers, places, escoles, llocs de treball i comunitats de veïns de la ciutat. Algunes d’elles minoritàries i en perill d’extinció –de les més de 6.000 llengües que es parlen al món, més de la meitat es considera que estan amenaçades- i que és imprescindible preservar. Tal i com deia el filòleg David Crystal, “el món és un mosaic de visions, i cada visió és explicada per una llengua. Cada cop que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”. 

Mataró s’ha sumat recentment a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, però té tot el sentit que ho faci. Més enllà del català i del castellà, és molt habitual que als carrers s’hi escolti l’àrab o l’amazic (hi ha aproximadament 8.000 mataronins procedents del Marroc), així com el xinès mandarí o el cantonès. La varietat de llengües subsaharianes, com el mandinga, el wòlof, el diola o el sarawule, també s’han integrat en el corpus lingüístic mataroní, on, a més, han guanyat pes idiomes europeus com el rus, el romanès o l’italià. La celebració a l’entorn del 21 de febrer és tan sols la part més visible de la feina que el consistori realitza al llarg de l’any per visibilitzar i defensar les llengües maternes dels mataronins. “L’any 2011 es va fer una diagnosi de les llengües que es parlaven a Mataró i en especial les que s’ensenyaven en activitats extraescolars, més enllà del que fan les escoles d’idiomes i acadèmies”, expliquen des del servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament.

Després de comprovar que entre molts col·lectius d’origen estranger de la ciutat hi havia una autèntic afany per transmetre les seves llengües maternes a les noves generacions de cara a que no es perdessin, el consistori, entre d’altres, va promoure en col·laobració amb el MEM, sessions de formació a les persones que ensenyaven aquests idiomes, amb l’objectiu de garantir-ne la qualitat pedagògica. A través d’aquest procés, els tècnics municipals van comprovar com moltes persones mataronines enen com a llengua materna idiomes minoritzats (com l’amazic, parlat al Marroc i altres països nord-afrians) o en perill de desaparició, (com el guaraní parlat a diferents zones sud-americans). “Hem intentat, des d’aquí, promoure polítiques compensatòries i de visibilització per fer de contrapès”, assenyalen des de l’Ajuntament.

“També cal treballar-ho a l’aula, visibilitzar la diversitat d’orígens i de llengües que hi ha a les escoles”

Tot plegat, amb quin objectiu? Reconèixer la cultura d’origen dels mataronins de procedència diversa “fa que aquests enforteixin el seu sentiment de pertinença de la ciutat, ja que senten que ells també formen part de la cultura mataronina, i que en són una font de riquesa”. Quelcom que també s’està treballant en l’àmbit educatiu, amb cada cop més centres de primària i secundària de la ciutat que tenen alumnes de diferents procedències. “Reconèixer la llengua materna d’aquests infants, fer-los veure que és un saber del qual n’han d’estar orgullosos i visibilitzar-lo davant dels seus companys, és una forma de donar-los protagonisme i reconèixer els seus coneixements”, afirmen des del consistori. 

Aprenentatge sense imposicions

 A més de l’Ajuntament, el departament d’Educació de la Generalitat, el MEM, les biblioteques de la ciutat i l’Escola Oficial d’Idiomes, un dels agents implicats en l’organització dels actes és el Centre per a la Normalització Lingüística del Maresme, pel qual hi passen cada any centenars de mataronins que volen aprendre el català. La seva cap d’estudis, Lurdes Borrell, destaca que el foment de l’aprenentatge del català, clau com a eina de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per als nouvinguts, en cap cas pot anar en detriment de les seves arrels. “La llengua materna és la seva llengua, amb la que expressen la seva visió del món i transmeten els seus sentiments, impedir-ho és un bloqueig per a les persones”, destaca Borrell, que considera que cal fer un treball global de preservació. “Si les llengües moren és perquè els seus parlants no veuen la utilitat d’emprar-les, per tant cal crear aquests espais d’ús”.