Els fotògrafs són part indispensable de Les Santes. S’encarreguen, ja sigui per l’Ajuntament o pels mitjans de comunicació, de deixar constància de diferents moments i instants de la Festa Major de Mataró. Unes mirades diferents, que apunten on tothom mira, o on ningú presta atenció. Fa 25 anys que es fa una exposició fotogràfica encarregada per la Comissió d’Imatge de les Santes, on un fotògraf de la ciutat retrata des del seu punt de vista la festa. Aquests són quatre dels que han posat la mirada a Les Santes des d’un punt de vista diferent. I amb una càmera pel mig, a qui hem demanat, a més, que ens escollissin una foto de la seva exposició per il·lustrar aquest reportatge.

Sergio Ruiz, un gran angular per Santes

Sergio Ruiz va ser el fotògraf de l’exposició fotogràfica de 2005. Feia un munt d’anys que cobria la Festa Major pel Capgròs, i aquesta feina va ser “com un premi després de molts anys treballant en la premsa de la ciutat; ho vaig veure com un reconeixement”. “Saps que sempre estàs en les travesses, i havia imaginat què podria fer. Tenia idees espectaculars, però una persona amb qui vaig parlar em va dir: t’hem escollit perquè facis el que saps fer. I vaig seguir el consell”, explica Ruiz.

sergio ruiz foto


Com a bon coneixedor de Les Santes, va fer-se una llista d’actes en els que sí o sí havia d’estar, i ja tenia pensades les imatges o moments que volia captar. “Vaig treballar d’una manera molt concreta, fent servir un gran angular i acostant-me molt a l’acció”, recorda. Aquesta decisió li va permetre estar molt a prop de les persones però a la vegada mostrar tot l’escenari que hi havia al voltant. Però en l’exposició no tot és fer fotos, sinó també preparar el que es veurà exposat, valgui la redundància. “Per això vaig demanar assessorament a Perecoll, que em va ajudar a muntar tota la sala de l’Ateneu, triant fotos de gran format perquè es pogués tenir una visió global des del centre de la sala”, explica. L’exposició va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera, ja que després va marxar de Capgròs i va començar a treballar pel seu compte. 

Ruiz ha escollit per aquest reportatge una fotografia del Ball de Requisits, una peça de l’exposició “especial perquè reflecteix el color i l’alegria de Les Santes, té un toc retro i mostra la tècnica de gran angular, contrapicat i estil que tenia en aquell moment”. 

Quim Puig, la gent de Les Santes

L’any 2013, Quim Puig va ser l’escollit per reviure Les Santes a través dels seus protagonistes. “Gent x Santes” era el títol del treball del fotògraf d’El Punt, que va acceptar l’encàrrec “amb molta il·lusió; quan ets de Mataró sempre penses que t’agradaria fer-ho, i quan et truquen és quelcom especial”. El fotògraf va decidir apuntar cap a la gent, canviant la mirada del que succeeix en un esdeveniment com Les Santes.

“La gent que ho viu, però no només el públic sinó tothom; persones dins dels Gegants i els Nans, els que miren els castellers però també ells pujant i baixant... Va ser una experiència bonica perquè sortia molta gent  i moltes reaccions diverses a les fotos”, explica. “La clau va ser la preparació: tenir clar on anava i què volia fer per aconseguir la fotografia ideal; després et trobes amb situacions inesperades però forma part de la feina”, afegeix.

quim puig foto

Treballar en una exposició de l’envergadura de les Santes no és senzill, ja no només pel fet que “has de controlar actes que se solapen i que han de sortir representats”, sinó també pel fet que després ve la part més feixuga: “has de retocar les fotografies, has d’escollir entre un munt de propostes... Et quedes amb les millors, però sempre és complicat perquè saps que no n’hi poden haver moltes, i a vegades descartes grans imatges que no tenen cabuda dins del guió previst”. 

Per tot això, Puig escull una fotografia que mostra molt bé el concepte de ‘Gent per Santes’. Una senyora d’avançada edat escapant del correfoc que es pot veure al fons. L’acte hi és present, però el protagonisme de la imatge és per a la mataronina. 

Romuald Gallofré, Santeros

Romuald Gallofré, fotògraf de Capgròs des de fa més de deu anys, va ser l’encarregat de cobrir les Santes de 2015 per a l’exposició de l’any següent. “Quan treballes com a fotògraf en el dia a dia de Mataró, desitges que algun dia t’escullin, però sempre et sorprèn quan t’avisen perquè no és una cosa que en realitat esperis”, desgrana Gallofré, que afegeix que “naturalment és quelcom que fa il·lusió, i vaig decidir fer el que millor sé fer: un reportatge pur i dur. Vaig titular com a ‘Santeros’ l’exposició perquè volia veure com es vivien els actes, i per això gairebé no hi ha fotos de figures o actes en sí”.

El fotògraf de Capgròs va estar “planificant tot l’any quins actes volia cobrir i com enfocar-los”, tot i que no és aquesta la principal clau dels seus treballs: “a partir d’això, vas als llocs i l’atzar hi juga un paper important; el que et trobes, com ho enfoques... Pots tenir una idea, però el moment marca quines fotos sortiran”. Entre les idees que considerava imprescindibles hi havia retratar els focs des d’un vaixell, cosa que li va costar més d’una marejada, la missa institucional a Santa Maria i cobrir entre bambolines el concert de Sopa de Cabra, que tornava després d’un munt d’anys. “Va ser una llàstima, perquè aquesta opció ni me la van donar”, lamenta.

romu foto

Si alguna paraula pot definir l’exposició de Santes, aquesta és la de vida. Les fotografies transmeten les vivències dels seus protagonistes, estan plenes d’emocions i reaccions que “expliquen el significat de ser un santero”. Gallofré recorda un esmorzar amb els tabalers després de la Missa de Santes, una trobada que no és ni un acte ni un esdeveniment especial, però que és capaç de transmetre “com se senten Les Santes a través de la gent que les viu en primera persona”. Cada instant compta.

Per tot això, ha escollit una fotografia d’un santero al final del Correfoc per il·lustrar aquest reportatge, ja que “resumeix una mica tot el que volia fer a l’exposició. Un acte de Santes, amb un santero donant-ho tot i vivint el moment”.

Anna Aluart, la festa en un estudi

L’Anna Aluart va encarregar-se de Les Santes de 2018, trencant amb quelcom tan evident com pot ser que les Santes es viuen al carrer. I la seva exposició es va fer en un estudi. Íntim Santes, una proposta molt aplaudida pel públic, canviava el relat: “Volia fer retrats al meu estudi, amb una llum que pogués controlar i tingués un espai tranquil on poder treballar. He fet Les Santes com a fotoperiodista durant molts anys i sé el que és treballar rodejada de tanta gent i amb el temps limitat que dura un acte i no volia condicionar el meu treball amb aquests paràmetres”.La seva exposició, finalment, va ser de gran èxit. Durant aquell any diferents persones anaven a l’estudi a ser fotografiats. “Vaig intentar agafar un membre de cada colla, comparsa o grup; va passar des d’un cavall fins un gegant”, recorda, afegint que també van fer-hi foc i que un colom es va escapar per l’estudi. “Tota una experiència”, afegeix.

Anna Aluart foto

La seva proposta buscava tornar a gaudir fent fotografies de la Festa Major de manera diferent a com ho havia fet per feina (era fotògrafa del Tot Mataró). Va buscar un estil “sobri, fins i tot altiu i oferir una sensació de distància entre observat i observador”. Per ella era un homenatge a les persones que fan possible la festa, i que moltes vegades acaben passant desapercebudes. “Tot això amb un estil barroc i una mica tenebrós, cosa que permetia alçar la figura dels fotografiats”.

Per això la fotografia escollida mostra un membre de la Colla de l’Àguila, amb tota la indumentària i on la figura sobresurt de la resta, amb un joc de llums, contrast i color.