Mataró ingressa menys en impostos municipals que la mitjana catalana. D’on partim?
L’Ajuntament de Mataró parteix, històricament, de bases d’ingressos molt baixes, amb barems per sota de la mitjana. Sense fer una anàlisi en profunditat de com hem arribat fins a aquí, cal tenir en compte que durant els anys 80 i 90 els ingressos per IAE eren més elevats perquè la indústria tenia un pes més important. Avui, després del viratge econòmic cap al sector serveis, estem en ple procés d’atreure noves empreses i indústries 4.0, amb el TecnoCampus com a pol d’atracció, però això encara no ha culminat. L’IAE deixa una petjada menor a Mataró que a molts municipis veïns nostres, com ara el Vallès. Si ens comparem amb altres ciutats, només cal veure com fa uns dies Sant Cugat anunciava un augment del 3% de l’IBI, quelcom que suposava 30 euros més per família a l’any. Nosaltres hem de pujar un 8% per arribar a la mateixa xifra. Aquesta ciutat té un problema d’ingressos corrents. Per pagar el que anomenem capítol 1 i capítol 2, despeses de personal i contractes de serveis, hem de fer-ho amb ingressos corrents. Si no, anem malament. 

Per què aquest augment tant generalitzat, ara?
En el cas de l’IBI, és l’impost que paga la majoria de serveis que no es financen directament per taxa. Per exemple, el transport públic es finança amb la recaptació d’aquest impost. Tenim previst millorar el servei de Mataró Bus, i no ens queda més remei que fer-ho a través de l’IBI. El mateix ens passa amb la recollida de residus i la neteja viària, amb l’increment que tenim previst del contracte amb la concessionària de cara a optimitzar el servei. I la neteja d’edificis, equipaments i instal·lacions també es posarà al dia.

Quines altres despeses teniu previstes que justifiquin l’augment dels impostos?
De cara al 2020 hi ha l’augment del salari dels treballadors públics, que va acordar el govern estatal de Mariano Rajoy amb els sindicats. És del 3,8%, el paguem nosaltres i no és negociable. També incloem al pressupost els plans directors d’enllumenat, d’asfaltat, d’arranjament de voreres i d’arbrat. I un augment de les subvencions per a entitats i organismes que arriba al 10%. 

Més enllà d’això, quines inversions teniu previstes amb els diners dels contribuents?
Hi haurà projectes singulars, que tenim previst desvetllar d’aquí a unes setmanes amb el Pla de Mandat i l’avantprojecte de pressupostos de 2020. Tenim pressupostades inversions com la de l’Espai Mataró (el ‘segon Ajuntament’ que es farà a l’antic Actua de Can Xammar) o el centre d’acollida d’animals domèstics. Hem de continuar amb el Pla d’impuls del centre duent a terme noves accions, mantenir la rehabilitació de comunitats a Rocafonda, El Palau i Cerdanyola, o incrementar la partida per a la compra d’habitatge a través del dret de tempteig i retracte. Ens espera el Pla de Mobilitat i altres plans estratègics, tot el que fins ara eren projectes sobre paper, els hem de començar a pagar perquè es tradueixen en realitats. 

Els diners se’n van en allò que anomeneu “posar la ciutat al dia”?
En el darrer any del govern de Joan Antoni Baron, els quatre anys de Joan Mora i el primer de David Bote, la reducció pressupostària fruit de la crisi va comportar que des de l’Ajuntament no es pogués fer allò que és obligatori en tota administració municipal. Coses com reasfaltar els carrers, arreglar les voreres, canviar i posar més enllumenat o replantar arbres. Durant el mandat anterior i en aquest, ens hi hem de posar, perquè reitero que és la nostra obligació. 

Com és que les zones blaves i els aparcaments pugen tant, i ho fan tots de cop?
Portàvem molts anys sense cap increment, i calia actualitzar-ho. Aquesta és la principal raó de pes. També cal tenir en compte que hem posat en marxa la zona taronja al solar del carrer Tetuan i això ha comportat una baixada d’ingressos, ja que potencies un aparcament que és gratuït. 

Creus que les queixes ciutadanes davant la pujada estan justificades? No tenen dret a estar emprenyats?
Estaran justificades si no complim amb allò que prometem i no destinem fins a l’últim euro recaptat a allò que hem dit que farem. Crec que les pujades són quantitats assumibles per la ciutadania, i que valen la pena. Per a les famílies que paguin IBI i brossa, són 3,5 euros addicionals al més. Suposen una millora important de la ciutat, posar-la al dia, complir amb les nostres obligacions com a Ajuntament. 

I si era tan necessari, per què no ho heu fet abans? Per una situació política feble en l’anterior mandat?
Els únics pressupostos possibles són els que podem pactar els que governem amb els que estan a l’oposició. Sense el suport necessari, aquesta mena d’increments te’ls treus del cap. També és cert que en els darrers anys hem tingut notícies positives com ara la finalització de la subvenció de l’IBI de les autopistes o la compensació per part de l’Estat per la subvenció de les escoles concertades, que ens han ajudat a mantenir congelats els impostos. 

Heu promès que, alhora que pugeu impostos, reduireu les despeses municipals. Com ho fareu? 
Hem creat una comissió específica per estudiar mesures per a la racionalització de la despesa. No només per estalviar-nos diners, sinó per ser més sostenibles com a ens municipal, trobant fórmules per aconseguir més ingressos. Millorar el nostre sistema de llicències d’activitat, tirar endavant accions que fomentin l’emprenedoria i l’ocupació, creació de comissions publico-privades, partenariats i patrocinis d’esdeveniments... 

També exigiu un canvi en el sistema de finançament dels ajuntaments, que avui trobeu insostenible.
No es tracta tan sols de rebre més diners de l’Estat, sinó que es reformuli el sistema impositiu, avui mal dissenyat i que repercuteix negativament en nosaltres. Hi ha activitats que generen costos indirectes molt importants en ciutats com la nostra i que haurien d’estar gravades. Per exemple l’oci nocturn: hem de gastar més diners en seguretat, neteja, enllumenat, càmeres... A canvi de quins ingressos? L’IAE l’han de pagar només un parell de discoteques i l’IBI el percebríem encara que els locals no tinguessin activitat. Tenim 4.300 vehicles més que fa 10 anys a la ciutat, però l’impost que paga cada propietari és de mitjana 10 euros més barat que llavors. I som nosaltres qui hem de reasfaltar, arreglar voreres o posar els semàfors per donar cabuda a tots aquests cotxes. El comerç electrònic també genera problemes de trànsit, contaminació i seguretat als nostres carrers, convertits en una plataforma d’estacionament continu per als vehicles de repartiment. Qui ho paga això? I no estaria malament, tampoc, que les administracions es fessin càrrec de les seves competències. El dèficit de Mossos d’Esquadra que patim, els diners que se’ns deuen per a les escoles bressol, la Llei de Barris, la neteja de les rieres... De tot això ens n’hem d’acabar fent càrrec nosaltres.