Mataró

Cronologia
- Febrer de 2010 – El promotor Josep Maria Colomer sol·licita la llicència per obrir dos macroprostíbuls a Mataró.
- Febrer de 2010 – L’Ajuntament suspèn mitjançant un decret d’alcaldia l’atorgació de llicències en entendre que s’ha de preparar un pla especial urbanístic
- Març de 2011 – El contenciós administratiu dóna la raó al promotor, que havia denunciat la suspensió de llicència: es va fer d’acord a la llei i procediments
- Abril de 2012 – L’Ajuntament aprova canvis en l’ordenança municipal per fer-la més restrictiva. El promotor ho denuncia al TSJC.
- Maig de 2015 – el TSJC dóna la raó al promotor: les modificacions d’ordenança són excessivament restrictives. L’Ajuntament recorre al Tribunal Suprem
- Maig de 2017 – El Tribunal Suprem confirma la sentència del TSJC i anul·la els canvis a l’ordenança municipal que impedien la tramitació de llicències per a obrir el macroprostíbul

Salva Fernàndez 8 de juny de 2017 (12:55 CET)

El macroprostíbul: un afer que dura set anys

Cronologia dels fets des que es va demanar la llicència a l'any 2010.

Corria el mes de febrer de 2010 quan va saltar la notícia. Un empresari tenia previst construir dos macroprostíbuls amb 80 habitacions al polígon del Pla d’en Boet. Va sol·licitar les llicències pertinents per construir el que hauria estat el més gran de tot Catalunya. L’Ajuntament, només actuava com intermediari en el cas, ja que l’administració competent era la Generalitat de Catalunya, que havia aprovat una de les dues llicències. Tot i que en un primer moment Alícia Romero, regidora de promoció econòmica, va admetre “estar atrapats” i que que el seu paper era fer complir la llei, una setmana més tard l’Ajuntament va decidir suspendre la llicència mitjançant un decret d’alcaldia. Es va suspendre la llicència d’activitat i d’obres fins que l’Ajuntament creés un pla especial urbanístic per l’àrea on es volia construir el prostíbul.

Va ser llavors quan el promotor Josep Maria Colomer Ribot va portar el cas a judici. Al mes de març de 2011, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona va donar-li la raó: la petició de llicència es va fer correctament, sense frau de llei ni infraccions en el procediment basant-se en un decret de 2002. Davant això, Mataró va preparar canvis a l’ordenança municipal per fer més restrictives la instal·lació d’aquests negocis. Aquests canvis es van aprovar a l’abril de 2011, i el cas va anar a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al mes de maig de 2015, el TSJC va tombar els canvis de l’ordenança en entendre que era excessivament restrictiva.

Va ser llavors quan l’Ajuntament va acudir al Tribunal Suprem amb un recurs de cassació que ja sabien que no tenia gaires possibilitats però que servia per impedir que la sentència fos ferma. La idea era guanyar temps per refer l’ordenança a partir dels criteris marcats pel TSJC. Fins aquest 2017, on el Suprem referma el dictamen del TSJC. “Això no és una porta oberta”, va recordar l’alcalde David Bote. Ara es treballa en un canvi en la normativa de planejament per restringir aquestes activitats a la ciutat i impedir-ne la seva arribada.