“No m’ho esperava per res del món: havia anat a per totes perquè necessitava bona nota, i tenia la sensació que havia anat bé, però no pas fins aquest punt”. Aïda Cunill, estudiant de l’Escola Pia Santa Anna, va aconseguir un 9,7 a les PAU, tercera nota més alta de Catalunya que li permetrà estudiar matemàtiques.

“Quan ho vaig veure, vaig començar a plorar d’alegria: no m’ho podia creure! et fan esperar una setmana a veure si tens la nota o no... I l’emoció no es pot controlar”, afegeix Cunill, que tenia molt clar on volia enfocar la seva carrera: “He fet el batxillreat científic i tinc bastant clar el camí de les matemàtiques, per poder formar part d’un grup multidisciplinar d’investigació, tot i que el que em depararà el futur no ho sé”.

De fet, ella volia fer laboratori, però mica en mica va veure que el que més li agradava era fer matemàtqiues: “em feia pena deixar el tema de la investigació, i vaig pensar que les ‘mates’ em permetran traballar en grups multidisciplinars, biòlegs, químics, físics... On necessiten especialistes de cada àmbit i on les matemàtiques són necessàries”. Cunill anava amb una bona base a l’exàmen, ja que va acabar el batxillerat amb un 9,96 de nota i tenia clar què havia de treure per superar la nota de tall: “Matemàtiques i física havia d’apuntar al 9,5-10, les llengues em podia permetre baixar al 7,5-8, anglès mínim un 9, com història”. Ho va superar tot amb escreix.

La jove de Sant Vicenç de Montalt explica que aconseguir una bona nota a la selectivitat passa “per estudiar durant tot l’any, però també posar-hi el coll durant el mes abans de l’exàmen”, ja que “és impossible recordar tot el que vas aprendre a primer”. “El que vaig fer és treballar amb exàmens tipus per veure l’estil de preguntes i de què demanen; i també estudiar bastant història, perquè la tenia oblidada”.

L’exàmen de ‘mates’ a València
Una de les polèmiques de la Selectivitat es va viure a València, on els alumnes van fer una queixa formal per l’elevada dificultat de l’exàmen de matemàtiques. “De tant difícil que deien que era, el vaig voler fer en una hora i mitja, i potser sí que era llarg però per queixar-se tant, tampoc”. Paraula d’una futura matemàtica.