Una enquesta de la Fundació Bofill demostra que més del 80% del professorat voldria més estabilitat dels equips i més poder de decisió als centres d'ensenyament. En concret, sis de cada deu mestres creu que la possibilitat de seleccionar el perfil dels nous professors millora l’aprenentatge dels nens i la qualitat educativa del centre.

Tot i les crítiques que ha aixecat aquesta mesura, emmarcada en el decret de plantilles, una enquesta a 2.800 docents feta per la Fundació Jaume Bofill demostra que només “el 16% creu que no genera millores i un 15% més creu que la millora és moderada’’. És alguns dels resultats que recull el darrer Edubaròmetre, que també conclou que el 75% dels docents consideren positiva l’autonomia de centre i que fins a un 82% defensen que d’aquesta autonomia en surti més estabilitat dels equips i més poder de decisió sobre l’organització, els horaris i l’autonomia pedagògica.

El suport a poder escollir els mestres i professors en funció d’un perfil preestablert varia en funció del rol de l’educador. Així, més del 80% dels qui aposten per poder triar els professionals són membres de l’equip directiu, un percentatge que baixa fins al 54% en aquells que no formen part de la direcció del centre. Els docents que creuen que aquesta elecció no genera millores en l’aprenentatge o la qualitat educativa són un 5% dels membres de l’equip directiu i un 20% dels que no ho són.

Els professors també consideren que el claustre ha de poder prendre més decisions, que cal més autonomia per decidir el currículum i aposten per més autonomia pressupostària. En general, l’Edubaròmetre conclou que la professió demana més autonomia pedagògica i més poder de decisió al claustre.

Abaixar les ràtios

La solució que reconeixen sis de cada deu professors per poder treure el potencial de l’alumnat al màxim és abaixar les ràtios i poder tenir grups classe més petits. A banda, demanen formació per detectar les necessitats de l’alumnat i també suports per atendre-les. Només el 22% dels professors creu que per treure aquest potencial calgui incrementar el treball de tutoria i acompanyament.

Per aquest motiu, el 70% dels docents creu que un eventual augment de la inversió en educació s’ha de dedicar a més professorat i reducció de ràtios com a prioritat. Una millor atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o la formació és la prioritat del 43% i el 33% dels docents, respectivament.

Confiança en la innovació

L’Edubaròmetre destaca els docents confien en l’educació, ja que un 83% considera que les pràctiques que es plantegen són útils o molt útils. Un percentatge similar defensen l’aprenentatge cooperatiu, els currículums transversals, l’autogestió de l’aprenentatge i el treball per projectes com a pràctiques que afavoreixen la millora dels aprenentatges i fins a un 73% també considera que els nous models d’avaluació competencials també funcionen en aquesta línia.

Tanmateix, la valoració en la utilitat de la innovació varia en funció de l’etapa educativa. Gairebé el 90% dels professors ho consideren útil a Primària, enfront el 75% dels docents de l’ESO.  L’enquesta de la Fundació Bofill també recull que el 60% dels docents utilitza amb freqüència dues pràctiques innovadores, principalment l’adequació de les activitats a les possibilitats de cada alumne i els grups de treball flexible. La meitat reconeix que no proposa mai o gairebé mai les activitats de llibre de text. En aquest àmbit, només el 23% dels docents reconeixen utilitzar habitualment aquestes propostes.