Mataró deu gran part del que és avui a la industrialització. Les bases de la ciutat actual es van assentar amb la proliferació de les fàbriques tèxtils que, des del segle XIX, van redefinir el seu horitzó amb grans naus i xemeneies fetes de maó. Fàbriques que van determinar l’economia, la societat i la demografia mataronines, i que van atreure immigrants procedents de la resta del país i d’arreu del món en diverses onades. Una dinàmica que, marcada per la crisi del tèxtil i en general pel trasllat de la manufactura a països en vies de desenvolupament, sembla avui cosa del passat. I, tanmateix, els experts porten temps assenyalant que, de cara a enfortir l’economia perquè pugui parar els peus a la propera crisi econòmica, comptar amb un sector industrial potent és la clau. Una economia assentada de forma massa extensiva en el sector serveis simplement no és prou forta ni productiva per fer-ho.

Aquesta reindustrialització necessària és quelcom que Mataró ha d’afrontar de cara a muscular-se com a ciutat. Però, com és evident, no podrà ser pas a la manera antiga. Quan es parla d’indústria 4.0, es fa referència a un model que organitza de forma molt diferent els mitjans de producció, que necessita molts menys espais i recursos, totalment digitalitzada, capaç d’ubicar-se dins del tramat urbà i no en polígons industrials isolats, i que és molt més respectuós amb el medi ambient. Des del TecnoCampus, que ha de liderar la renovació econòmica i tecnològica de la ciutat i el territori, s’ha d’apostar fermament per aquest nou tipus d’empreses i de model productiu. 

L’Ajuntament, a través de fons de la Generalitat, ha arrencat un projecte per renovar els polígons industrials existents per facilitar la productivitat a les empreses existents i atreure’n de noves. Però cal anar més enllà.