Fa més d’un any que la Carla va arribar a Koh Samui, la segona illa més gran de Tailàndia. Es tracta d’un lloc conegut per les seves platges paradisíaques plenes de palmeres, boscos i clima tropical. Tot va començar quan l’any 2015 la mataronina va acabar la carrera d’educació i va marxar a Anglaterra amb la seva parella per millorar l’anglès i viure una nova experiència. Van establir-se a la ciutat de Leeds “per no trobar tanta gent parlant castellà i per conèixer bé la cultura anglesa”. Des del principi va tenir l’oportunitat de treballar en el món de l’educació. Després d’això, va marxar a Tailàndia.

Com és que vas anar a parar a Koh Samui?
Després d’estar tres anys vivint a Anglarterra em sentia una altra vegada a la meva zona de confort i el fred i la foscor del país va fer que tingués ganes de viure a un lloc tropical. La meva parella treballa online, així que tenim molta llibertat per decidir on anar.

On treballes?
Estic a una escola britànica i sóc tutora d’un grup de nens d’entre quatre i cinc anys. És una escola internacional. L’any passat, vaig arribar a tenir dotze nacionalitats diferents a la mateixa aula. Per a mi és el millor que té aquesta feina, conèixer famílies d’arreu del món. Degut al clima, l’escola té una estructura molt oberta i fins i tot dinem al mateix pati, sota el porxo. Les vistes de totes les aules són de paisatges verds plens de palmeres i com estem envoltats de natura, els animals formen part del dia a dia de l’escola. 

T’agrada viure a Tailàndia?
M’encanta! El que més m’agrada és el ritme de vida que hi ha. La gent viu amb calma i necessiten molt poc per ser feliços i és un sentiment que es contagia. El fet d’estar tant connectats amb la natura m’ha fet adonar-me del poc que hi estava abans. Les platges, la selva, els camps de palmeres, el contacte amb els animals, els tailandesos i la seva manera de viure ens han enamorat, per nosaltres, Samui serà per sempre un lloc màgic.  El que menys m’agrada és que no hi hagi voreres i que es faci gairebé impossible caminar per anar a molts llocs. Es pot caminar per la carretera però és molt perillós, hi ha un índex molt elevat d’accidents de tràfic a l’illa, són molt temeraris conduint. 

Com és la teva rutina?
Les classes comencen a les vuit  i el dia em passa volant, ja que gaudeixo molt de la feina. A les tres acabo i aprofito per anar a la platja o la muntanya. Cap a les set sopem fora. Aquí és més barat menjar fora que cuinar tu mateix a casa. A la majoria de llars no hi ha cuina i menjar fora i compartir la taula amb els altres és part de la seva cultura.

Què és el que més t’ha sorprès de Tailàndia?
Moltes coses! Una d’elles és que als Tailadesos no els hi agrada posar-se morenos i eviten anar a la platja. Totes les noies fan servir cremes blanquejadores o es coberixen el cos perquè no els hi toqui el sol. També m’ha sorprès gratament que són molt respectuosos amb les diferents orientacions sexuals i identitats de gènere. Com a anècdota, recordo que quan vaig arribar al mòbil em sortia l’any incorrecte i no sabia el per què fins que un dia em vaig assabentar que els tailandesos viuen a l’any 2.562 seguint el calendari budista.