El Maresme es prepara pel fenomen dels pisos turístics

Els pisos turístics són un problema en llocs com Barcelona, on han provocat que veïns de tota la vida de barris històrics de la ciutat hagin hagut de marxar. Però aquest contratemps no es troba, de moment, ni a Mataró ni a la comarca del Maresme. Tot i així, i tenint en compte que tot el que passa a Barcelona acaba estenent-se arreu del país, el Consell Comarcal està treballant per preparar-se i regular un sector que sembla evident, ha arribat per quedar-se.

L’ens comarcal serà l’enccarregat de crear una Oficina de control i regulació dels usos turístics de l’habitatge. Aquesta oficina es posarà a disposició dels ajuntaments que no tinguin la infraestructura necessària per fer aflorar els habitatges que, il·legalment, estan exercint de pisos turístics i  tramitar els corresponents expedients sancionadors que poden ser de 60.000 a 200.000 euros en el cas d’infraccions molt greus i de 30.000 a 60.000 euros si són greus.

 Actualment tenen registrats uns 3.600 pisos a la comarca, però creuen que n’hi ha més d’il·legals

“Al Maresme no tenim aquest problema, però volem ser previsors per no sortir-ne esquitxats”, explica Joaquim Arnó, vicepresident del Consell Comarcal del Maresme. “Els pisos turístics són quelcom molt recent, i la legislació sempre va a remolc; per això, vam decidir començar a treballar per preparar-nos apropiadament”, afegeix. La idea del CCM és la de poder donar servei a “pobles i municipis petits que no es podran permetre el luxe de tenir una oficina de control com podria tenir Mataró”. Tot basat en la normativa europea actual. La tasca principal serà inspeccionar i sancionar i es posarà en marxa al 2020 si es pot arribar a incloure als pressupostos.

Combatre el frau

Queda clar, doncs, que el gran objectiu és el de combatre el frau i tenir controlats tots els pisos turístics a cadascun dels municipis maresmencs. Arnó posa un exemple clar: Mataró. La capital del Maresme té donats d’alta un total de 101 pisos turístics, segons dades de l’Ajuntament de la ciutat (les del Consell Comarcal del Maresme estaven en 85). “És una dada que no podem donar com a creïble, ja que una ciutat costanera amb 127.000 habitants de ben segur que té molts més pisos que operen com a tals”. Segons explica Arnó, el fet d’estar donat d’alta en alguna plataforma destinada a aquest negoci, com pot ser Airbnb, no és garantia ni significa que estiguin registrats com a pisos turístics.

Joaquim Arnó, vicepresident del Consell Comarcal

“Quan va esclatar tot a Barcelona i l’Ajuntament va començar a treballar amb aquestes plataformes, van acabar donant de baixa milers de pisos perquè no estaven reglamentats com a tal”, relata. Seguint per aquí, no sempre és senzill identificar quins pisos no estan adequats. “Molts d’ells només pengen fotos de manera que no s’identifica la ubicació i així és complicat saber-ho de bones a primeres”, considera.

Pisos turístics com una oportunitat

Arnó, que també és president del Consorci Costa Barcelona Maresme, no creu que la presència i proliferació d’aquests pisos s’hagi de veure com una amenaça o com un tipus de competència deslleial cap a altres negocis, com poden ser els hotels o els càmpings. “El que no podem fer és limitar activitats econòmiques generades per l’evolució de la societat; hem de saber adaptar-nos i entendre que aquest tipus d’oferta arriba per complementar-se amb la que ja hi ha”. Per Arnó, la realitat és que “el tipus de públic que va a un hotel no és el que va a un apartament o a un càmping, perquè ofereixen diferents serveis i propostes”. 
Per ell, el que sí és evident és que “les obligacions que tinguin uns, les han de tenir els altres i una vegada estiguin establertes les mateixes obligacions, tindran els mateixos drets”. L’objectiu del Consell Comarcal del Maresme, en definitiva, no és el de “prohibir” sinó “endreçar una demanda existent; el que no farem és col·locar portes al camp”. 

 Els expedients sancionadors per operar com a pis turístic sense que estigui donat d’alta poden arribar als 200.000 euros

Dit això, i amb la normativa clara sobre la taula, han de ser els municipis els que regulin l’activitat a la ciutat segons els seus plans generals. “Nosaltres no estem aquí per determinar on es poden instal·lar pisos turístics, sinó per fer d’òrgan regulador i de control; al final han de ser els municipis els que decideixin si volen tenir pisos repartits o, al contrari, prefereixen que aquests s’ubiquin tots plegats en un espai concret; no ens hi posem”. “De la mateixa manera que el pla general marca que no pots posar una fàbrica a segons quins llocs, aquí es farà el mateix”, exposa.

Registrar els pisos turístics

Per què els usuaris haurien de tenir registrats els seus pisos com a turístics si desenvolupen aquesta activitat? Tal i com relata Arnó, és una qüestió de legalitat i de poder exercir un control sobre l’activitat econòmica que s’hi realitza. El Consell Comarcal apunta que els habitatges d’ús turístic tenen la consideració d’empreses turístiques d’allotjament i requereixen la corresponent declaració responsable de compliment dels requisits exigits per la normativa vigent. D’aquesta manera, afegeixen, es garanteix una qualitat mínima exigible i s’equiparen a la resta d’allotjaments turístics que necessiten dels permisos o llicències pertinents per desenvolupar la seva activitat.

Segons dades del mateix organisme, actualment hi ha més de 3.600 pisos turístics a tota la comarca. Les tres poblacions que compten amb un número més elevat de pisos declarats són Pineda amb 573, Calella amb 369 i Santa Susanna amb 363. “Per una banda és normal que n’hi hagi més aquí, perquè són llocs de l’Alt Maresme on hi ha molta activitat turística; i per l’altra, naturalment, estem parlant de pisos regulats, segur que en falten molts més que no han aflorat”.