L'alcalde de Dosrius (Maresme), Marc Bosch (ERC), demana que s'aclareixi "qui va ordenar les càrregues policials de l'1-O i per què amb aquesta contundència". Bosch lamenta que el PSOE s'oposés a què es fes una Comissió d'Investigació sobre aquesta qüestió al Congrés dels Diputats, i adverteix que pels ciutadans de Catalunya és una necessitat saber "què va passar". En una entrevista amb l'ACN, el batlle, que va viure en primera persona una càrrega que la Guàrdia Civil va dur a terme a l'Escola El Castell de Dosrius, reconeix que "va ser un xoc brutal" que la policia espanyola s'hi desplacés per "estomacar" els seus ciutadans. Lamenta el moment "molt dur" que viuen les famílies dels encausats, presos i exiliats, però adverteix que "fer el referèndum era un dret", i que tot el que s'ha viscut a Catalunya des de l'1-O "formarà part del relat històric pel dia en què la República catalana és materialitzi".

El petit municipi de Dosrius va ser un dels que van patir la visita de la Guàrdia Civil durant la jornada de l'1-O. Tot i que les votacions van poder arrencar a les nou del matí tal i com estava previst, en pocs minuts van arribar al centre cívic del nucli de Canyamàs diverses furgonetes de la policia espanyola. "Van iniciar una càrrega desproporcionada contra ciutadans indefensos", afirma Marc Bosch, alcalde del municipi, que recorda que molts veïns van haver de ser atesos pels serveis mèdics. 

"Aquesta primera càrrega va posar en alerta la població i va estimular que moltes persones que no tenien intenció de participar votessin que sí", assenyala el batlle, que explica que ell es trobava a l'escola El Castell del municipi quan al migdia diversos veïns els van informar que les furgonetes de la Guàrdia Civil que havien estat aparcades en un polígon als afores de la població sortien del poble en direcció cap a Argentona.

"Vam relaxar-nos, molta gent va marxar a dinar o descansar", relata el batlle que afirma que de sobte els vehicles van fer mitja volta i van dirigir-se a aquest centre educatiu. "Ens vam arreplegar els que érem a la porta del lloc de votació i un escamot de la Guàrdia Civil va entrar creuant tot el pati amb porres i martells". En aquell moment Bosch va decidir apropar-se als agents amb els braços alçats per identificar-se i demanar una ordre judicial. "Volia evitar danys materials i personals, però no va servir, em van empènyer contra la resta de gent concentrada i vam començar una càrrega en la qual vaig rebre igual que la resta de ciutadans que hi havia". 

Tot i que els membres de mesa van amagar la urna a la cuina de l'escola i van tancar la porta amb clau, els agents van forçar el pany i se la van endur. Després del sotrac, es va buscar un recipient alternatiu i les votacions van reprendre's. 

Demana explicacions

Bosch lamenta que ningú hagi assumit la responsabilitat del que va succeir. "Pel govern espanyol d'aquell moment era el mes normal del món i no desproporcionat", afirma l'alcalde, que retreu a l'Estat que tracti Catalunya "com una colònia". En aquesta línia, considera que per a l'executiu espanyol "era impensable no reprimir un acte de segregació".  Ell batlle remarca que molts ciutadans van quedar esparverats amb els fets i exigeix "que s'aclareixi qui va ordenar les càrregues i per què amb aquesta contundència". En aquest sentit, recorda que es va demanar que es fes una Comissió d'Investigació al Congrés per esclarir-ho i que el PSOE hi va votar en contra. 

Tot i que reconeix que molts catalans "van quedar amb mal regust de boca" pel que va passar, i sobretot per la declaració fallida del 10 d'octubre i el que va succeir després el 27, que no se sap si es va declarar o no", es mostra convençut que "fer el referèndum era un dret i una necessitat perquè no se sabia quanta gent era partidària de la independència". Així mateix afirma, que tornaria a fer-lo "tants cops com fes falta".  Amb tot, reconeix que no pensaven "que la reacció de l'Estat fos tan violenta". Rebutja que alguns vulguin "minimitzar les càrregues" i afirma que "van ser del tot desproporcionades" perquè "es van presentar els antiavalots amb escuts com si es tractés d'una guerra".

Escrivint la història

Per tot plegat, i veient el que ha passat a nivell judicial i polític, creu que encara queda més justificada la necessitat de fer el referèndum. "Tot el que està passant formarà part del relat històric pel dia en què materialitzem la República catalana", afirma. Bosch reconeix que el moment que vivim a nivell personal i familiar d'encausats, presos i exiliats "és molt dur", però es mostra convençut que "tenir presos, exiliats i encausats visualitza encara més la injustícia de l'Estat espanyol". 

Un xoc brutal

Bosch recorda que Dosrius és un poble amb poc més de 5.300 habitants on "mai no hi passa res". Per això reconeix que "rebre la visita d'uns guàrdies civils que van venir a estomacar els ciutadans va ser un xoc brutal".  Les setmanes després dels fets van treballar amb persones que necessitaven atenció psicològica en grups de treball i va néixer l'Associació d'Afectats per l'1-O, que s'ha estructurat a nivell de tot Catalunya. 

Pel que fa al procediment judicial, Bosch relata que totes les persones que van patir lesions, inclòs ell mateix, han presentat denuncies davant els Mossos d'Esquadra. "La nostra defensa serà un atac a les càrregues desproporcionades de la Guàrdia Civil", diu. A banda, l'alcalde i el regidor de Promoció Econòmica estan investigats per un possible delicte de desobediència i resistència greu a l'autoritat. La previsió és que Bosch declari aquesta tardor davant el jutge.