Veritats i mites de la lactància materna, un vincle amb el nadó

“La llet de la mare és tan potent com un medicament. És com una vacuna. Disminueix al·lèrgies i ingressos hospitalaris, càncers de mama en el cas de la mare, enforteix la flora del nadó i el seu sistema immunitari i, a més, suposa un vincle afectiu molt important mare-nadó.” Així resumeix Montse Pujol, cap d’infermeria del servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Mataró, els beneficis de la lactància materna. La llet de la mare és tan important que, per exemple, en els parts prematurs se’n recepta del banc de llet si la mare no en pot oferir. A més, la llet de la mare també protegeix contra les morts sobtades en nadons.

Contra els falsos mites

La lactància materna viu envoltada de certs mites que, en molts casos, no tenen res a veure amb la realitat. Per exemple: “No és cert que segons com siguin els meus pits podré alletar o no. La glàndula mamària, que durant l’embaràs es va preparant, no té cap mena de relació amb el volum dels pits.” Així doncs, Pujol remarca que la majoria de dones sanes, sense patologies prèvies, tenen el cos preparat i dissenyat per alletar.

També és freqüent el “no sé si podré” d’algunes dones que, abans de viure l’experiència, temen no ser capaces de fer-ho bé. Contra aquesta por, la cap d’infermeria del servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Mataró, recorda que el nadó ja té programada una conducta instintiva: “Tenen reflexos instintius per buscar el pit. Fer pell amb pell ho propicia i, a partir d’aquí, ells ja repten. Les mares han de saber que una part també la farà el nadó. És un tàndem, un treball que fan plegats mare i nadó.”

Les primeres hores i la creació d’un vincle afectiu

Les dues primeres hores de vida són una oportunitat enorme: “Ens mirarem, ens coneixerem i facilitarem la conducta instintiva.” Montse Pujol fa èmfasi, també, en l’altra part de l’alletament: “Alletar no és només alimentar. La llet porta beneficis en aquest sentit i per augmentar les defenses del nadó, però també hi ha el contacte físic amb la mare, que genera tranquil·litat i és terapèutic. El nadó segueix sentint el cor i les paraules de la mare, com ja feia quan estava dins. Aquesta comunicació afavoreix l’establiment del vincle, i aquesta vinculació afectiva precoç afavoreix a mare i nadó.”

Sempre a demanda

Un bebè no ha de lactar cada tres hores. Aquest seria un dels falsos mites que en algun moment s’ha estès de manera errònia: “No tenen horari. Sempre a demanda, a demanda del bebè. Mica en mica anirem reconeixent els gestos que expressen la seva voluntat de mamar.” En aquest sentit, és interessant oferir-li la teta però en cap cas imposar-li preses.

L’OMS recomana lactància materna exclusiva fins que el nadó tingui sis mesos. A partir d’aleshores, i com a mínim fins els dos anys, que la llet de la mare sigui complementària a l’alimentació. Com a conclusió, Montse Pujol afirma que “cap llet modificada aportarà la capacitat protectora ni els beneficis que la llet de la mare té per al nadó i per a la mateixa mare.”