Menjar ràpid engreixa?

Realitat o llegenda urbana? Intentarem posar llum a la foscor a una pregunta que, probablement, us heu fet alguna vegada. Menjar ràpid engreixa? La conclusió podria ser que sí. Però no pel simple fet de menjar ràpid, sinó per tot allò que pot desencadenar aquesta actitud davant del dinar o del sopar. La periodista Rosanna Carceller ho detalla amb testimonis d’experts a RAC1.cat.

“Menjar compulsivament no és ni normal ni desitjable”, diu Magda Carlas, doctora especialista en nutrició, al seu llibre La dieta puede esperar (Libros Cúpula). I és que si menges ràpid segurament és perquè menges davant de l’ordinador o perquè tens pressa pel que has de fer després. La ment està centrada en mil coses, més que no pas en el que menges. Menjar ràpid és sinònim de menjar sense ser conscients de la importància de l’alimentació.

Com que la ment desconnecta del que menges, quan estàs pendent d’una altra cosa i menges molt ràpid, per norma general menges molta més quantitat del que hauries de menjar, per la gana real que tens. I això té una explicació fisiològica. “Tenim dues hormones, la grelina i la leptina; una és la que em diu que comenci a menjar, i l’altra és la que em diu que pari perquè estic tip. Si menjo al davant de l’ordinador, sense ser-ne plenament conscient, possiblement quan m’arribi el senyal que estic tip, ja hauria d’haver parat tres croquetes abans”, explica a RAC1.cat Ángela Quintas, química experta en nutrició clínica que acaba de publicar El secreto de la buena digestión (Planeta).

Com a conseqüència, menjar ràpid és un dels primers problemes que genera sobrepès en persones amb tendència a engreixar-se més del compte. A banda, aquesta excessiva quantitat de menjar també té influència en el risc d’acabar tenint certes malalties. Endrapar en pocs minuts també augmenta el risc de l’anomenada síndrome metabòlica, que descriu malalties com l’obesitat, la pressió arterial elevada o els nivells alts de colesterol dolent. És una conclusió d’un estudi de la Universitat d’Hiroshima, al Japó, que es va fer seguint durant cinc anys més de 1.000 persones. Fins a l’11,6% dels que menjaven més ràpid van desenvolupar la síndrome.

Per tot plegat, perquè el teu cos no pateixi tots aquests efectes negatius, els experts recomanen dedicar almenys 20 minuts al dinar i al sopar. De fet, segons alguns especialistes, no haurien de ser menys de 45. 

Font: rac1.cat.