Una llar vulnerable augmenta la possibilitat de patir obesitat infantil
Una llar vulnerable augmenta la possibilitat de patir obesitat infantil

Una llar vulnerable augmenta la possibilitat de patir obesitat infantil

Durant la pandèmia s'ha reduït el consum de verdures i, en especial, de fruites, segons un informe de Save the Children

Els principals determinants de l'obesitat i el sobrepès en la infància són la qualitat de la seva alimentació, l'activitat física que realitzen o el nombre d'hores que passen dormint o davant d'una pantalla, a més de factors ambientals, culturals i biològics. Però, com demostra el nou informe de Save the Children 'Adéu a la dieta mediterrània: nutrició i hàbits saludables de la infància a Catalunya' és sobretot el nivell socioeconòmic el que determina la salut nutricional dels infants, així com els seus hàbits saludables.

L'informe, que pretén radiografiar l'impacte que la crisi de la Covid-19 ha provocat en la nutrició i la salut dels infants catalans, vol també destacar els factors claus per patir obesitat i excés entre infants i joves, i també planteja com afecta la inflació en la nutrició dels nens i nenes més vulnerables.

En aquest sentit, l'organització va dur a terme una enquesta el setembre del 2021, mitjançant una anàlisi comparativa amb l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENSE), duta a terme el 2017. La investigació mostra que gairebé un 29% dels menors d'edat tindrien un excés de pes a Catalunya després de la Covid-19, una xifra similar a la d'abans de la pandèmia, que se situava al 27,4%. Aquesta situació es pot veure agreujada per l'augment de preus en verdures i fruites a conseqüència de la inflació recent.

La renda és un factor decisiu

Adéu a la dieta mediterrània ressalta que viure en una llar pobra augmenta gairebé un 50% la possibilitat de patir obesitat o sobrepès en la infància respecte a aquells nens i nenes que viuen en una llar de renda alta. Les llars amb menys ingressos - el 25% - tenen menys possibilitats d'accedir als aliments necessaris per a una dieta equilibrada, de sufragar activitats extraescolars o de lleure no sedentari o tractar problemes de salut com els trastorns de conducta alimentària o les patologies bucodentals, estretament relacionades amb patrons alimentaris inadequats. "No podem oblidar que els barris més pobres tendeixen a concentrar més restaurants i establiments de menjar ràpid", indica Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children Catalunya.

Per exemple, l'informe posa de manifest que l'any 2021, el nombre d'infants i adolescents de llars pobres que consumeix dolços diàriament,11,7%, és lleugerament superior al de les llars de renda mitjana, amb un 10,6%. Aquesta diferència és més notòria pel que fa al consum diari de refrescos 5,8% i 1,5%, respectivament.

L'informe també revela que el 44% dels infants de les llars de renda alta a Catalunya consumia fruita diàriament. No obstant això, només un 32% ho feia a les llars de renda baixa. De la mateixa manera, en un 31% de les llars de renda alta els infants mengen verdura diàriament, mentre que això només passa en un 19% de les llars més pobres.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive