Capgròs
Aquest mes s’ha celebrat el dia internacional de les discapacitats. Una diada per a fer visibles les dificultats i obstacles físics, les percepcions contraries i les obligacions del dia a dia en tots els àmbits de la vida quotidiana de les persones tenen algunes dificultats físiques, cognitives, sensorials...
Un dia on s’ha demanat també la necessitat de canvi de mirada i s’han reivindicat millores en les polítiques públiques, així com de les oportunitats i drets de les persones, dels cuidadors i cuidadores i dels professionals.
També durant aquest mes hi ha hagut dues intervencions a l’audiència prèvia al Ple de l’Ajuntament de Mataró sobre aquest tema i s’ha informat de l’obertura d’un nou centre de cures i recerca en l’àmbit sociosanitari anomenat Care City Lab.
La mateixa consellera de Drets Socials ha comparegut aquests dies reconeixen un gran demora en les tramitacions de la dependència i que les sol·licituds van en augment any rere any. Per això, ha plantejat que la Generalitat impulsi una sèrie de mesures amb l’objectiu reduir el temps efectiu i d’espera en les dependències i la discapacitat, una transformació dels serveis públics i en la gestió, una aposta per la digitalització i per la millora de condicions laborals dels professionals.
A més, durant aquests dies la Llei que impulsava l’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal arriba a la seva majoria d’edat. Fa 18 anys que es va posar en marxa un nou marc legal i impulsar un nou pilar del benestar.
Aquests dies fa 18 anys que es va posar en marxa la coneguda popularment Llei de la Dependència.
Es va impulsar per a donar suport a persones que tenien alguna necessitat d’ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària ja fos per temes d’edat, malaltia o per alguna dificultat física, mental, intel·lectual o sensorial. La voluntat era generar i reforçar recursos assistencials com el teleassistència, el servei d’atenció a domicili, poder tenir accés a un centre de dia o una residència, suports per als cuidadors i eines per a promocionar l’autonomia personal.
Per tal que les persones poguessin accedir a aquests recursos, el marc de treball preveia una valoració del grau de dependència, després un programa individual d’atenció i posteriorment l’accés a la prestació més adient.
Molt es va parlar en aquell moment.
Els partits polítics parlaven que era un gran avenç en els drets per a les persones, d’altres que era la llei més socialment avançada de l’Estat de Benestar i que seria un nou pilar com eren les pensions, l’atur, la sanitat o l’educació. Què era una recepta a un mal endèmic de la població dependent...
Els inicis del desplegament de la Llei no van ser lliures de conflictes. Els més importants van ser els que tenien a veure amb les competències i les aportacions econòmiques al Fons, ja que plantejava un 50% igualitària per a l’Estat i per cada Comunitat Autònoma. I que també es va traslladar entre el Prodep (organisme encarregat de desenvolupar la Llei) i entre els Consells Comarcals i grans ajuntament de Catalunya. Qui subscriu recorda els debats en diferents ocasions sobre les preocupacions i limitacions a nivell local amb el regidor de Benestar, Salut i Consum de l’Ajuntament Oriol Batista (e.p.d.)
No hi ha cap mena de dubte que va ser un gran avenç en drets i un pas endavant en reconeixements; però arrossega dificultats que s’han increments i es mantenen avui dia.
Però passats en aquests anys? que ens trobem al 2024?
Encara hi ha milers de persones que moren esperant els serveis de la dependència i Catalunya concentra llargues llistes d’espera.
Encara hi ha milers de persones que moren esperant ser valorats, revisar el seu grau dependència o esperant els desitjats ajuts en prestacions, una plaça d’algun tipus o serveis.
Catalunya destaca a nivell de dades oficials ja que és la que major llista d’espera té, malgrat alguna reducció el darrer any. Tot plegat, posa en evidència un sistema que es va crear amb voluntat transformadora, proteccionista i garant de drets de les persones amb dependències i les seves famílies, però que actualment encara pateix un greu problema d’infrafinançament, d’ajustos entre serveis públics i privats, de manca de places, de dignitat dels professionals i d’estar acorat – en part- en un sistema familista on es traslladen a les llar família l’atenció i la cura, i de forma concreta a les dones.
Com s’ha arribat fins aquí? Fem un repàs de com va ser aquesta Llei per entendre una mica el que s’acaba de dir i que posen de relleu constantment moltes entitats i famílies.