Capgròs
Vivim enganxats a les pantalles. Del mòbil, de les tauletes, de l'ordinador, del televisor. El major entreteniment del món està a través de l'oci digital. Siguin sèries, siguin videojocs o sigui, simplement, llegir. La feina ens fa ser esclaus d'elles i les xarxes socials no ajuden a desconnectar. Però arriben vacances, i volem fer-ho. A més, hauríem de fer-ho tant sí com no. Per això, cal tenir força de voluntat i entendre que nosaltres necessitem desconnectar, però també ho han de fer els nostres fills. Mariana Martínez, psicòloga familiar i de parella, explica com hem de desconnectar de les pantalles per tenir unes vacances més orgàniques. Més vives.
"Els adults som un mirall pels nostres fills, i ells no saben diferenciar si has entrat a una xarxa social a xafardejar o estàs enviant un missatge de feina". Martínez assenyala una de les problemàtiques evidents que es troben amb els mòbils: que serveixen per tot. Per treballar i per oci. Però des de fora, els més petits només veuen que estem mirant una pantalla. "En els últims cinc-deu anys, s'ha convertit en una eina multiusos; abans ens veien llegint el diari en paper i després contestant una carta a mà i consultant un correu al PC, però quan tancaves l'ordinador, sabien que acabava la feina", explica, per afegir: "ara tot això s'ha diluit, ja que l'oci, la feina i les relacions socials passen pel mateix lloc".
Els adults ja no són un bon exemple
Una investigació feta per Gabinet Psicològic Mataró detecta que els problemes d'addicció dels més petits amb les pantalles venen sobretot per la imatge que dona l'adult, ja que està "tant naturalitzat que inclús ja no som un bon mirall per donar exemple; t'esbronco perquè estàs tot el dia mirant la televisió, però jo després no aconsegueixo desconnectar". Això, a més, s'ha agreujat amb la Covid-19 i "l'ús explosiu de les pantalles que n'hem fet".
El desafiament de les vacances sense pantalles
I com ho afrontem? Martínez ho té clar. "El bon temps i estar de vacances és un desafiament, però una oportunitat en un món tant tecnològic; el propòsit, per tant, ha de ser familiar. Pautar uns horaris en el que ningú pot tocar el mòbil ni la consola, pautar activitats que no estiguin vinculades a pantalles i recuperar material oblidat com els jocs de taula. Sí, poden ser-hi digitals, però no interessen. Volem interacció real i tangible". Per Martínez, és important entendre que jugar "és un element molt potent que permet interactuar de manera diferent; ajuda als nens a tolerar la frustració, perquè no tenim tanta immediatesa com en els jocs digitals, i el creixement de l'infant se'n beneficia".
Per tant, no hi ha fórmules màgiques. Simplement prendre consciència, regular les hores per a tothom, no només per als més petits, i buscar alternatives fora de les pantalles que aportin interacció real durant certes hores.
Comentaris