Ansietat, depressió i insomni: La Covid ha fet estralls entre els professionals sanitaris

La Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per vetllar pel benestar dels professionals de la salut, ha atès des de l'esclat de la covid prop de 1.500 persones a través de telesuport psicològic, sobretot per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i insomni. També pugen les intervencions psicològiques en equips. El seu director, Antoni Calvo, creu que la demanda és inferior al problema real i adverteix que l'onada emocional no ha acabat per als sanitaris, amb cansament acumulat: "Avui ser professional de la salut és exercir una professió de risc respecte a la salut mental". Sandra Audi, metgessa de família que va demanar suport a Galatea, parla a l'ACN de la por i l'estrès a l'inici i el desgast actual.

Durant un temps van ser els 'herois' de la pandèmia, però els professionals de la salut són de carns i ossos, i d'emocions. I les emocions deixen "petjada", remarca Antoni Calvo en una entrevista a l'ACN per parlar de l'impacte de la pandèmia en la salut emocional dels sanitaris. Calvo explica que primer va dominar la por -la por al contagi, la por a no poder atendre els pacients-; després la ràbia i la frustració i ara, en una tercera fase, domina la desesperança i la depressió, que són molt "bloquejants".

"Ens van vendre el vestit de superherois i quan te'l poses sembla que no puguis caure malalt"

"Ens van vendre el vestit de superherois i el vaig comprar perquè havia de sortir de casa. Però és una arma de doble fil. Quan compres aquest vestit, sembla que no et pots posar malalt", reflexiona Sandra Audi, metgessa de família que va demanar acompanyament a la Fundació Galatea uns mesos després de l'esclat de la pandèmia en adonar-se que havia entrat en un "huracà en què tot era covid, covid i covid" i que la pandèmia seria una "cursa de fons".

Afecta a metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials...

Metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials i altres professionals han assumit en els darrers quinze mesos una gran càrrega de treball; s'han afrontat a vivències molt dures i han hagut de gestionar alts nivells d'incertesa. La Fundació Galata ha atès prop de 1.500 persones a través d'un servei de teleassistència que va obrir el març del 2020. En alguns casos, les sessions també han estat presencials i en altres hi han intervingut psiquiatres, quan ha calgut suport psicofarmacològic. S'han fet més de 5.500 intervencions i un 64% dels atesos han rebut alta del tractament.

Dels prop de 1.500 professionals, un 44% són infermeres i auxiliars d'infermeria i el 38% són metges; la meitat treballen en hospitals i una quarta part en l'atenció primària. El 86% són dones. Aquesta majoria no sorprèn als responsables de la Fundació Galatea, ja que moltes professionals sanitàries són dones i, a més, les dones solen "demanar ajuda abans i sense tantes dificultats", indica Calvo. Al principi de la pandèmia, els usuaris necessitaven de mitjana tres sessions, mentre que ara en són set.

Per la seva banda, el Departament de Salut ha activat un programa d'acompanyament a professionals, amb una app que ofereix el servei de psicologia del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Des de principis de febrer, s'han fet 525 intervencions no presencials a sanitaris i els motius principals de consulta han estat depressió lleu, estrès, preocupacions i por vinculada a la covid-19 i problemes relacionats amb el dol.

El Programa Retorn del Col·legi Oficial d'Infermeres de Barcelona (COIB), adreçat a col·legiades amb problemes de salut mental i addiccions, va fer el 2020 2.812 visites, un 56% més que el 2019. Alguns centres sanitaris també han promogut serveis de suport emocional. Segons dades recollides pel sindicat Metges de Catalunya, en els dos últims anys s'han triplicat les baixes laborals entre els metges d'atenció primària i s'ha passant del 3% el 2019 al 9% el 2021 en alguns territoris; un augment que pot estar lligat als problemes de salut emocional.

Aquestes peticions d'ajuda poden ser la punta de l'iceberg d'una mala salut mental dels sanitaris

Aquestes peticions d'ajuda són la punta de l'iceberg d'una mala salut mental dels sanitaris? "És un dels temes més delicats que estem afrontant, perquè pensem que estem tenint molta menys demanda de la que hauríem de rebre", admet Calvo, que adverteix que la situació de la salut mental dels sanitaris ja era "deficitària" abans de la covid-19. El director de la Fundació Galatea apunta que, ara que la pandèmia millora gràcies a la vacunació, poden aflorar el malestar i la demanda d'ajuda: "És la paradoxa de la situació actual. Molts professionals ja han sortit de la primera línia, tan intensa, i després de l'esforç, senten l'extenuació. 'No puc més' és la frase que més escoltem".

Entre els possibles motius sobre per què costa reconèixer els problemes i demanar ajuda, Calvo assenyala que els sanitaris han estat educats per "cuidar i no cuidar-se" i per "entregar-se a la cura dels altres". De fet, fa anys que els col·legis professionals treballen per integrar la realitat del 'metge malalt' i aprofitar-ne l'experiència per millorar el sistema. Un altre dels motius és la "por a l'estigma" que encara envolta la salut mental. "Hi ha temor de ser identificat com un professional de la salut que té dificultats en l'esfera mental", exposa. Ara bé, Calvo li dona la volta i diu que cuidar-se, per als professionals de la salut, "no és una opció, sinó un imperatiu ètic i deontològic".

També recalca que la consciència de cuidar-se per ser un bon professional de la salut és un dels aprenentatges que es poden extreure de la pandèmia. Però aquesta responsabilitat no només ha de recaure en el professional, sinó també en el sistema. Calvo assenyala que els professionals sanitaris estan molt ben preparats tècnicament i competencial, però "no tant en gestió emocional", tot i que cada vegada hi ha més sensibilitat. Aquesta consciència, exposa, ha de començar des de les facultats.