Síndrome de fragilitat, què és i per què succeeix
Síndrome de fragilitat, què és i per què succeeix

Síndrome de fragilitat, què és i per què succeeix

Expliquem de forma detallada què és el síndrome de fragilitat i per què succeeix, a més de símptomes que presenta i l’estat actual de la investigació al respecte.

A mesura que ens fem grans comencem a perdre mobilitat, agilitat  i salut. Encara no han trobat una cura per l’envelliment, però segueixen apareixen estudis en relació a aquest fenomen i a altres derivats com el que avui ens ocupa: la síndrome de fragilitat.

Es tracta d’una afecció relacionada amb les persones grans que necessita un seguiment d’atenció primària per assegurar la seguretat dels pacients i una qualitat de vida digna. A continuació us expliquem l’estat actual de la investigació d’aquesta síndrome de fragilitat.

Què és la síndrome de fragilitat

“És una síndrome geriàtrica que es caracteritza per la disminució de la capacitat de l'organisme per respondre als factors estressants externs provocant a l'individu: risc de caigudes, declivi funcional, discapacitat, dependència, institucionalització i fins i tot la mort”. Per aquest motiu, té un impacte important en la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones. Aquests són els principals símptomes que s’han detectat quan una persona pateix síndrome de fragilitat:

  • Debilitat contínua i cansament general
  • Pèrdua de pes involuntària (4.5 Kg. o més per any).
  • Baix nivell d’activitat física (menor de 400 calories a la setmana).
  • Velocitat de la marxa alentida
  • Escassa força muscular

Concretament, es considera que una persona està en una condició de pre-fràgil si compleix un o dos d'aquests criteris i està en una condició de fràgil si en compleix tres o més.

Per què succeeix?

En els estudis realitzats per entendre el perquè de l’aparició d’aquesta fragilitat s’ha descrit que solen incrementar-me les possibilitats de que aparegui quan els pacients pateixen un cicle negatiu de malnutrició crònica, una disminució de la força i de la tolerància a l'exercici i una disminució de la despesa energètica total. Quant a les línies actuals de recerca: mostren associacions de la fragilitat amb pacients obesos i de pes massa baix o bé que pateixin anèmia. Per suposat, qualsevol element extern o intern com malalties, depressió, caigudes, viure un esdeveniment vital molt estressant o patir una reacció adversa a medicaments pot activar aquest cercle viciós o bé potenciar-lo.

És important ser capaços d'identificar el pacient fràgil per comprendre millor la seva fisiopatologia i trobar formes de prevenir-ne l'aparició d’aquesta fragilitat o bé o tractar-la quan existeixi. Encara no hi ha tractaments específics disponibles, però els estudis centrats en la matèria avancen per proposar una solució més efectiva que la que tenim actualment.

Així mateix, s'entenen que les intervencions dirigides a frenar el risc de patir fragilitat no van per la via dels medicaments ni les operacions sinó que es centren en aspectes com mantenir un pes estable i normal, fer exercici, evitar la inactivitat i derivats.  Es pot aconseguir gràcies a l’acció pròpia del pacient en qüestió o bé amb l’ajuda de familiars o metges especialistes en la cura de persones grans. Sempre amb paciència i atenció.

Font: scielo

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive