Toti Valés, el mataroní que va veure néixer l’escalada

No hi ha gaire gent que pugui dir que hi era quan va començar un esport. El mataroní Toti Valés sí. I és una d’aquelles històries que reforça la dita aquella del profeta i casa seva. Valés és més conegut fora, fins i tot a nivell internacional, que no pas a la capital del Maresme. Ell, que ha fet tots els papers de l’auca en l’esport de l’escalada esportiva, assisteix expectant al debut olímpic de l’especialitat, previst per aquest estiu als Jocs de Tòquio. Regenta el refugi del Coll de Merolla i segueix enamorat de la muntanya, la natura i les sensacions úniques de l’escalada: “és com una meditació en moviment”, assegura.

“Amb l’escalada va ser un amor a primera vista, ja fa 40 anys. Llavors era una modalitat de l’alpinisme, no existia l’escalada esportiva. Així de clar. Va ser a partir dels 80 i els 90 que l’escalada esportiva va iniciar el seu camí i a Catalunya vam descobrir que som un lloc perfecte per practicar-la”, explica Valés. Els espais naturals i el tipus de pedra de les muntanyes catalanes converteixen aquest país “en un paradís per l’escalador”. Un dels punts destacats en el mapa d’aquest paradís té, a més, el segell propi de Valés. El mataroní va impulsar (gràcies a l’ajuda dels seus pares, explica) el Refugi del Coll de Merolla, a Gombrèn des del qual ha tutelat, difós i ensenyat escalada a moltíssima gent al llarg dels anys. I no només escalada, el Refugi, situat en terres de la llegenda del Comte Arnau, és lloc de pelegrinatge per muntanyistes que hi troben un espai genial com a punt d’inici o pas de les seves excursions.

“Amb l’escalada va ser un amor a primera vista, ja fa 40 anys, quan encara no existia l’escalada esportiva”

 “Per Montgrony durant anys hi passaven els millors escaladors del món. Jo m’hi vaig especialitzar en ser guia d’alta muntanya i vam poder anar consolidant aquest espai. A mi l’escalada em fa feliç i per això vaig triar aquest camí”, explica. En un moment en què cada cop més gent practica el “seu” esport, el mataroní té clar el per què: “perquè enganya, implica un punt de por que enganxa molt. L’escalada és com meditació en moviment, t’absorbeix. Quan ets a una paret no existeix res més que tu i el moment. Estàs en blanc. Et genera una adrenalina enorme que enganxa molt”. 

Tots els papers de l’auca

Toti Valés no només va ser un pioner de l’escalada, també ha estat algú que ha anat superant barreres i marcant-se reptes, fent créixer l’esport amb ell mateix. Mantenint la pràctica, assolint grans fites i alhora anar coneixent i estenent un món que l’apassiona. No és un escalador corrent. Va ser direcció Ha estat equipador professional de competicions com la primera Copa del Món, el 1990. Durant 24 anys dels muntadors més sol·licitats del món. També ha estat jutge i àrbitre, responsable federatiu, seleccionador, cap tècnic, director de l’àrea de competició de la FEDME, seleccionador nacional absolut i juvenil i director del Centre de Tecnificació d’Alpinisme I president del Comitè d’Escalada de la FEEC. 

“A nivell personal veure que un esport que has vist néixer arriba als Jocs és una satisfacció, perquè penses que algun granet de sorra hi he posat”, diu Valés que assegura que "l’evolució de l’escalada és una passada i emociona” i alhora espera que l’actual boom de practicants no en faci perdre ni l’essència, ni els valors ni el sentiment que la converteixen en un esport únic.