Capgròs
Segurament és el menys arrelat o el més variat dels preceptes culinaris d’aquestes festes però cada cop s’estén més el format d'àpat que facilita el compartir per Cap d’Any i que es basa en entrants o canapés bona part del menú amb el que se sopa tot esperant l’hora d’engolir raïm a cop de campanada. Es tracta més d’una aposta basada en la practicitat de poder-ho tenir preparat i a mà que no pas d’una cosa ancestral que puguem identificar com indestriable de les festes.
Origen
És curiós com de la mateixa manera que hi ha tradicions culinàries nadalenques que es basen en l’antiga escola de cuina, d’hores de xup xup i preparació, escollir canapès per compartir per la Nit de Cap d’Any (amb aquell ritual com de nervis incomprensible que la fa única) es deu a tot el contrari. És amb els últims anys que s’ha estès i popularitzat, lligat amb el fet que és un sopar que sovint qui convida no està avesat a cuinar o, fins i tot, al fet que hi ha grups que sopen i cuinen entre tots i és un plat ideal per fer provinent de mans diferents.
El truc
Si feu un sopar entre amics o coneguts i no voleu recarregar en qui fa d’amfitrió el pes de cuinar, proposar un concurs de canapès en què cadascú elabori el seu i després es voti a veure quin és el millor pot ser una manera ideal no només de repartir-se la feina, sinó també d’amenitzar el sopar. Un segon truc que pot anar bé si entrem en aquesta vessant competitiva i en canvi som poc destres a la cuina: la pasta fullada. Els canapès de pasta fullada amb contrapunt salat són la cosa més fàcil del món.
L'alternativa
Una altra alternativa, si no ens volem complicar la vida per la Nit de Cap d’Any pot ser la d’escollir una bona pota de pernil i delectar-se amb el millor pa amb tomàquet (bon pa, bon oli, imprescindibles!) i un recital d’embotits consagrat al millor que ens puguem permetre. Ideal per si algú encara rep panera i el vol col·lectivitzar i, a més, ens servirà d’assistència de gol pels dies següents: un cop el pernill s’ha encetat que no s’assequi!
Comentaris