Nespra: 8 arguments per considerar-la una fruita perfecta
Nespra: 8 arguments per considerar-la una fruita perfecta

Nespra: 8 arguments per considerar-la una fruita perfecta

Els nesprers, fruiters generosos, obsequien amb aquesta fruita dolça i llaminera el trànsit cap a la calda excessiva

Passa cada any per aquestes setmanes de l’any. Tot sembla un esclat, un embús de sensacions i gustos. Com si la temperatura fes pujar més coses que el mercuri, com si la natura s’esverés com ho fem els humans. Poques fruites simbolitzen aquesta eclosió primaveral com la nespra. Com que conviu en temporada amb perles vermelles com la maduixa o la cirera, a la nespra massa vegades se la té com jugadora de banqueta. A l’infern els qui ho defensin així.

La nespra té nassos perquè és així: la nespra. En femení. Valgui la confessió que sempre he dit nespre en masculí. O “nispru” en aquest to manllevat amb massa drecera del castellà. Però en tot cas són les nespres i són el fruit del nesprer. A Badalona en diuen micacos i n’estan tot cofois del seu localisme d’origen oriental. Jo si un de Badalona vol estar orgullós de quelcom seu, doncs escolta, que sigui feliç o que ho intenti. I que passi avall.

La nespra, sostento, és una fruita que s’acosta a la perfecció. Dolça i llaminera, bella d’aspecte i quan és bona possiblement immillorable de regust. D’una passes a l’altra. Massa sucre, no se n’ha d’abusar, empastifa, ja no té el gust que tenia podrien ser quatre arguments concatenats en contra de la tesi de l’article. Felicitats també si creus que no n’hi ha per tant amb la nespra. Al fons a mà dreta, amb els de Badalona. Això és un apologia militant i el fruit del nesprer és quasi perfecte.

Que per què? Podem mirar de respondre-ho. Avui en dia impera la dictadura d’uns criteris robòtics que et diuen que és millor escriure per punts.

Per què és quasi perfecta, la nespra?

La nespra, una de les fruites de la primavera
La nespra, una de les fruites de la primavera

 

1. Pel propi nom

Nespra. No s’assembla a cap altra fruita, com a màxim intuïm un origen relacionat amb la pera, per etimologia. El nom de nespra, alhora, ens remet al vespre. El vespre és una franja horària difusa que adquireix importància precisament en el trànsit primaveral que protagonitzen els nostres protagonistes d’avui o els albercocs. Les societats que no tenen la nostra vida de carrer compartida no saben què és el vespre. Els que volen els horaris d’Europa no mereixen el vespre. Tot el bo d’aquesta vida passa el vespre i a cap hora gaudirem de les nespres com llavors. Dolçor fugissera quan la llum decau.

2. Per la generositat del nesprer

Pocs arbres fruiters trobarem més bons paios que el nesprer. Com aquell amic que mai falla però que, pobre, està obsessionat amb no fer-se pesat. El nesprer és un fruiter poc selectiu amb allà on vol créixer i que si agafa se’ns farà gegant. La florida és generosa, la quantitat de nespres que ens donarà és formidable. Quasi que ni el reguis, ell va fent. Com a contrapartida, els ocells no són burros i hi compareixen. I entre ells i el propi nesprer, el rodal s’emmerda que requereix d’intervenció o tolerància. Si tens nesprer, automàticament tens moltes nespres.

Si tens un nesprer, tens moltes nespres

Si tens un nesprer, tens moltes nespres


3. Perquè la comparteixes

A on érem. De nesprers en tenen o tenies moltes cases per l’abudància i generositat amb la que obsequia fruita. Qui té un nesprer no dona a l’abast i automàticament ha de compartir la camada. Si un tiet, un cosí, un amic o el veí té nesprer, és probable que tinguins nespres. La nespra és una fruita per compartir, de detall, de convit, de coneixença i comunitat. 

4. Perquè dura poc

De la mateixa manera que esclaten, que el taronja succeeix al groc i de cop els nesprers són generosos, que a plaça el preu baixa, que surten amb aquella dolçor seva, la nespra sembla tenir pressa per acabar marxant. Fins i tot ara, que això de les temporades entre plàstics i canvis climàtics sembla que es desdibuxin, la nespra de debò dura el que dura. Una finestra, un parèntesi. Un temps de trànsit que comença amb la primera calça curta i acaba amb la calda excessiva. Després se’n va fins l’any que ve i per tant en menges quan n’hi ha i prou.

5. Per les pigues, maques i solcs

La nespra és educativa per la imperfecció que sovint presenta la seva pell exterior. Petites pigues que s’estenen amb de to marró. També la carnositat interna pot anar-se enfosquint fins que sigui massa madura. Però aquí l’aprenentatge és la plasmació de la bellesa imperfecta, de la vida humana a la fruita. Allò de “cara pigada, cara estimada” adquireix forma dolça i comestible. El que els tiquis miquis consideraran maques ens pot remetre als sots de la bellesa facial que es dibuixen a les galtes somrients de les persones que ens agraden. Tot acompanya, al voltant d’unes nespres.

6. Perquè es fàcil de pelar

Poca conya que la facilitat de pelar-se-la és una d’aquelles virtuts en aquesta vida que sovint no té acreditada la importància quotidiana que mereix. La nespra es pela, però te la peles fàcil. Pim pam, tres o quatre estirades i ja arribes on volies. Amb la mà, com es fan les coses importants, modelant de dits, sense resistència. Una fruita còmoda i per això sovint te les peles un cop rere l’altre.

7. Per suposa entremaliadura 

La nespra és la fruita de l’entremaliadura. Tots hem estat petits i n’hem agafat d’on no havíem. Nesprers n’hi ha a les escoles, a algunes places. Nesprers que sobresurten dels murs de la casa amb pati que el tenen plantat. Atansar-se a les branques i endur-se una nespra furtiva diria que és un ritual compartit, infantil, de colla. Cuidar aquest aire que no arriba, de càndid, ni a la condició brètola i associar-la a una fruita hauria de computar com a escola de vida.

8. Perquè aprens a no córrer

Precisament la majoria absoluta de les nespres furtives acaben sent massa primerenques. Ui sí, hem agafat nespres de l’escola però a l’hora de menjar-les l’acidesa ens amonesta. Fins aquí. La nespra té una dolçor puntual, un gust que apareix al seu moment com si fos el premi final al laberint. No abans. Associada al color carabassa, el groc delata pressa. Ulls tancats, ganyota..

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive