Capgròs
Que aquest estigui sent un final d’abril tirant a humit i que la pluja, en menor o major intensitat, hagi fet acte de presència a bona part del territori és probable que a algú li faci la guitza. Però com que totes les monedes tenen cara i tenen creu, per cada molta gent que se’n recorda dels seus enemics quan veu que plou hi ha per contrapartida els qui ja barrinen i fan càlculs. Si és primavera i plou, posa-li deu dies i… no ho diguis a ningú però me n’aniré a buscar múrgoles. Perquè saben com en són, de bones gastronòmicament.
El mecanisme automàtic, sensorial i emocional que relaciona la humitat d’avui amb el possible bolet que aparegui al bosc en aquelles persones més amants d’anar-ne a aplegar és especialment estès entre finals d’estiu i inicis d’hivern, quan fins i tot els qui no en tenen massa idea surten a buscar bolets.
Si sortim a fer una enquesta i demanem a la gent que digui noms de bolets, de ben segur que tots els que recollim seran models de tardor. Per tres motius: perquè són la gran majoria, perquè en aquesta vida de micòlegs n’hi ha pocs i perquè els bons boletaires acostumen a mantenir un tel de misteri i secret respecte els bolets de primavera. I d’entre tots ells, especialment, amb les múrgoles.
Les múrgoles no enganyen
Les múrgoles són els més coneguts dels bolets d’aquesta època de l’any i sense que se’n vulgui fer massa propaganda, val a dir que pels que som badocs de mena tenen com a principal virtut en la presentació que són fàcilment identificables, acostumen a ser molt visibles i -importantíssim- no tenen parents verinosos amb les que les puguem confondre. Si anem al bosc i veiem múrgoles, hem de saber que són múrgoles. I si les collim haurem fet fira.
Múrgoles a un bosc
Un bolet exquisit
La múrgola (també se’n diuen gírgoles o pinets) és considerat un bolet de primera divisió gastronòmica perquè té un regust sensacional, menys embafador que el de la tòfona però de segell precís. El seu és un aroma exquisit que trobem sobretot en guisats, en salses o com a punt aromatitzador de plats com déu mana. Cal cuinar-la sempre i evitar-ne coccions curtes, per raons de toxicitat.
No ens sonarà a plaça perquè no se’n ven de fresca i és probable que l’haguem vist assecada, a punt per hidratar i degustar. Però que tampoc ens estranyi si resulta que mai ens n’hem endrapat o no ho hem fet amb coneixement de causa. Com ja hem dit, tant boletaires com micòlegs (que, per cert, són els que estudien bolets i no pas primats, com pugui semblar pel nom) acostumen a fer-ne poc predicament. Com si se les volguessin quedar per a ells.
Un bolet capritxós
Qui hagi arribat fins aquí i li vagui potser té ganes de sortir a veure si apareixen múrgoles a la vora. No és pas res matemàtic, com se sap, això dels bolets. No és un dos més dos fan quatre. Però el secret o la casuística de les múrgoles sí que ens permet acotar una mica més. Les múrgoles acostumen a fer acte de presència en boscos amb historial d’incendis, o que han estat remenats, sigui per una cosa o per l’altre. Si es té a la vora un terreny que ha patit foc, que hi han feinejat per treure llenya o obert un camí o, òbviament, que ja hi havíem vist múrgoles abans és probable que reapareguin. Això sí, són capritxoses i sortiran quan els doni la gana. I llavors serà qüestió que el boletaire hi arribi abans que el senglar. O us penseu que som els únics que les volem, en aquest món?
Comentaris (1)