“Hem de guanyar terreny a la compra anònima i sense consciència”

Aquest dijous, dia 16, se celebra una nova sessió dels debats vinculats al projecte 'Mataró Agenda 2030' que té com a objectiu definir els principals reptes de futur de la ciutat i com encarar-los. El d'avui se centra en l'estratègia alimentària local de la capital del Maresme, té lloc a les 18h a l’Espai Mataró Connecta (plaça de la Muralla) i compta entre els seus participants amb el pagès mataroní Dídac Valera. Al capdavant de l'Hort d'en Dídac, amb parada a la plaça de Cuba i també amb plataforma de venda online i a domicili. Valera pertany a una família de pagesos de Mataró que fa més d’un segle que treballa els seus camps. L’herència de la tradició el fa encarar l’agricultura a partir dels valors tradicionals d’aquest àmbit, sense renunciar a les necessitats que planteja el segle XXI. Conreu d’aliments de temporada, tot ecològic, sense híbrids, ús d’insectes com a predadors naturals de plagues... “Volem acostar els fruits de la nostra terra a tots aquells veïns que  en vulguin gaudir”, explica. Ningú millor que ell, per tant, per destacar la importància del producte de proximitat en àmbits com la salut, l’economia o el medi ambient. 

“Els urbanites hem perdut el nexe amb el camp, i desconeixem quan és temps de cada cosa”

El Maresme pot ser autosuficient a nivell alimentari?

Depèn del que vulguem consumir. La nostra comarca pot produir molts tipus d’aliments, però no pas tots. Les limitacions geogràfiques i climàtiques, la temperatura i les hores de llum, impedeixen que puguem cultivar alvocats, mango, papaies o altres productes exòtics que potser el consumidor desitja. O bé tomàquets, raïm o meló fora de temporada, per mencionar-ne d’altres. Productes que el consumidor s’ha acostumat a tenir a l’abast tot l’any, perquè els troba a la lleixa dels supermercats. Els urbanites hem perdut el nexe amb el camp, i desconeixem quan és temps de cada cosa. Volem menjar variat, volem tot a l’abast sempre, ens agrada allò que ve de lluny i ens deixa d’importar si el producte és local i del temps.

No som conscients de les avantatges del producte local.

Ens hem d’adonar que consumir aquesta mena d’aliments implica una llarga llista d’avantatges. En primer lloc, que els adquireixes poques hores després d’haver estat collits. Madurs encara a planta, seran més dolços i tindran més bon gust, així com més minerals i vitamines, sense haver passat per càmeres frigorífiques ni transports llargs. Un quilo de cogombres acabats de collir són molt més bons i nutritius que emmagatzemats des de fa una setmana. 

I aquestes avantatges van més enllà de les purament alimentàries....

“Els cogombres acabats de collir són molt més bons i nutritius que emmagatzemats des de fa una setmana

Totalment. Si ens ho mirem des del punt de vista mediambiental, el cogombre local no ha passat per càmeres frigorífiques que requereixen de molta energia, ni s’han hagut d’embalar amb plàstic per aguantar el pas del temps, ni han fet milers de quilòmetres en un camió. L’empremta de carboni és molt menor que la del cogombre d’una lleixa de supermercat. Des del vessant socioeconòmic, quan gastem un euro en un cogombre de proximitat estem donant suport a un pagès que té contractades persones en condicions dignes de treball, sense explotar-los. Un pagès que, a més cuida el nostre entorn i manté un pulmó verd de la ciutat com és les Cinc Sènies, el qual es manté no pas amb despesa municipal, com ara un parc o un jardí, sinó amb una activitat econòmica autosuficient que no costa diners a la comunitat. Com a consumidors, tenir a prop l’origen d’aquell menjar que consumim és un exercici polític, i tot el que hem mencionat hi va intrínsec. Tot són avantatges!

No tots els consumidors, però, tenen aquesta consciència.

La tendència predominant segueix sent l’adquisició de productes de forma anònima, purament pràctica, sense càrregues, sense donar explicacions a ningú ni emportar-me cap càrrega de consciència a casa amb els tomàquets del supermercat. És una opció, clar, i no som ningú per dir-li a cadascú com ha de viure, però sí que és la nostra responsabilitat facilitar informació sobre aquest àmbit, fer l’exercici d’explicar les avantatges i inconvenients de cada sistema en l’àmbit alimentari, o després no ens podrem pas queixar si les coses no van com nosaltres volem.

Quan es va començar a produir l’augment de l’interès pel producte de proximitat?

“El preu del producte de proximitat també ha de ser assequible per a la classe treballadora”

Arran de la crisi del 2008 i amb el moviment dels indignats del 15-M, va aparèixer una onada de gent que volia trencar amb el model de pensament dominant, basat en el sistema de deslocalitzacions de les economies i del pensament, amb l’objectiu d’empoderar-nos com a societat fent que tinguéssim molt més a prop aquelles coses que realment necessitàvem. Moltes persones es van començar a replantejar qüestions com la manera com consumíem o fins i tot produíem els nostres aliments; d’aquí l’auge dels horts urbans, tant de famílies joves com de jubilades, que entenen que si la terra és de qui la treballa, l’aliment és de qui se l’ha sembrat. Els nostres clients que millor paguen i valoren els nostres productes són aquells que també tenen un hort i saben quin és l’esforç que cal posar-hi. És llavors, quan ho poses tu en pràctica i ho vius en primera persona, que totes les teories en aquest àmbit prenen sentit.

Però no tot pot dependre del consumidor, oi?

És una qüestió transversal, on és vital que s’hi impliquin tants estaments com sigui possible, de cara a que, poc a poc, anem guanyant terreny a la compra anònima i sense consciència. Cal fer-ho entre tots, aconseguir que el país o el poble sigui sobirà a nivell alimentari és bo per a tothom, però no només depèn del consumidor, del botiguer, del restaurador o del productor. Hem d’oferir un producte de qualitat i conscienciar el ciutadà perquè hi aposti, però també hem de fer que pugui pagar-ne un preu just perquè el menjar ecològic, sa i de proximitat no sigui un luxe lluny de l’abast de la classe treballadora. Com a productors locals ens estem organitzant a nivell territorial, i des de 2018 hem creat la xarxa EcoMaresme Societat Cooperativa, amb 10 socis del Maresme, el Barcelonès nord i el Vallès Oriental. Treballem en xarxa per col·laborar i no competir entre nosaltres, però sí per ser més competitius i arribar a cada cop més famílies.

Què cal fer per sumar més persones a la causa?

L’educació és vital. I en aquest àmbit els menjadors escolars són clau. Portar producte local i ecològic als menjadors dels centres educatius és una manera de crear una massa crítica de població que, des de la llar d’infants, pren com a quelcom normal el consum quotidià d’aliments de proximitat, i entén i assumeix que si mengen taronja, préssec o enciam ho fan perquè és temporada, i si no ho és, hi ha altres productes disponibles. Ho aprenen a l’escola i no ho han de fer d’adults. Hem d’educar la societat, començant pels més petits, perquè tingui valors crítics i sàpiga discernir què és bo i què és dolent, inclòs en l’àmbit alimentari.