Figures de massapà, l’altra tradició dolça de Reis

Que ja venen els Reis, que ja venen els Reis! Contenta la canalla i content per extensió tothom. Enmig del tragí previ a la cita més especial de l’any, la del 5 i el 6 de desembre, ningú no li negarà al tortell la capitalitat i la referència a l’hora de les postres, però per sota del Rei hi ha altres senyors. Igual que els patges ajuden a Ses Majestats, a diferents pastisseries hi podem trobar un altre element propi de les dates, l’altra tradició dolça. Les figures de massapà.

El massapà és, a efectes pastissers, un d’aquells elements que reuneix la gràcia de la simplicitat i l’efecte rodó que genera. Quants dels millors trumfos de la gastronomia nostrada (un nostre generós, no hi posem fronteres a la República dels Massapanarres) no tenen precisament la gràcia de ser bàsics i no recargolats? De la mateixa manera que el primer que va estovar un pa sec amb tomàquet o qui va fer lligar l’all i l’oli. Fer massapà seria matèria de la primera setmana de curs de primer de pastisseria. Si les assignatures encara tenen els noms d’abans, seria de ‘Pastisseria bàsica I: fonaments’ i es cursaria el primer trimestre.

El massapà és d’aquells invents que, de tan bo, tothom diu que és seu i sense necessitat de “novahistòries” que forcin interpretacions delirants. Si en Colom va ser genovès, català, castellà o mataroní a la vegada, què no serà d’un dolç fet a base de sucre i ametlla molta, fàcil de treballar i moldejar? Itàlia i Alemanya en reivindiquen l’autoria si bé a la Península el més probable i acreditat és que el descobríssim gràcies als àrabs, ja que fins i tot per etimologia sembla evident que el massapà i el mazapán venen del "mahsaban" que designa els dolços fets a base d'ametlles i d'altres fruits secs.

La particularitat, les figures divertides

De massapà en trobem als torrons, als tortells, als dolços, als panellets. Però per Reis resisteix un hàbit que és fer unes divertides figures que representin fidedignement altres elements gastronòmics i que, fets de massapà, conformin plates suculents perquè surtin a les postres i sigui divertit de veure-hi què et toca o esculls. Si no s’hi han fixat, amb la tradició, quan facin cua pel tortell o facin el badoc amb l’aparador s’hi poden fixar. Les plates de figures de massapà de Sacher, aquí vora el Capgròs, testimonien la tradició que altres pastisseries secunden.

Donant forma al propi massapà, amb colorant i amb tocs o regustos que remetin a vegades a la peça que es representa, les figures esdevenen com petites obres d’artesania pastisseria. Fetes a mà, amb detall i delit, una a una. Com que en aquest gremi si t’estàs quiet vas enrere, un altre exercici recomanable és el de veure quina figura o quin detall s’ha empescat aquest any el mestre pastisser. I quan compres, la plata sencera o escollir. I a taula, els menuts encantats de triar primer. I els grans també. Tot el de Reis, desenganyem-nos, ens arrodoneix a tots per la banda més infantil i il·lusòria.

A València són senyal d’amor

De figures de massapà se’n troben a força llocs. Però una de les tradicions que es poden emparentar amb la de Reis més curioses és la de València. Sobretot València ciutat i la comarca de l’Horta però també altres parts del País Valencià. Allà el 9 d’octubre, diada nacional, és tradició ‘la Mocadorà’. Mocadorà, de mocadorada. Aquell dia, a més de l’entrada de Jaume I a la ciutat, també se celebra Sant Dionís que és el dia dels enamorats. Al pobre Sant Valentí més val que el vetllin al Corte Inglés, perquè catalans i valencians tenim clara l’advocacia amorosa per Sant Jordi i Sant Dionís, respectivament.

El 9 d’octubre, la ‘Mocadorà’, és quan l’enamorat regala un mocador fent farcell ple de figures de massapà. Figures que en essència representen els elements propis de la fecunda horta valenciana i que les parelles o famílies es mengen plegats, fent festa dolça. Les xifres de vendes de figures de massapà al País Valencià són extraordinàries, al voltant del 9 d’octubre. Més modestes, per Reis, aquí. Però quan veus que l’hàbit aguanta i el mostrador de la pastisseria fa goig, de joia i tradició ja te’n regalimes.