Capgròs
El gofre s’ha guanyat amb mereixement la gran fama que té i que el converteix en un dels dolços més apreciats, volguts i reverenciats. Convé citar-lo en el 25 de març, Dia Internacional del Gofre. Gofres a les fires, gofres el cap de setmana, gofres per una cita, gofres per una confidència, gofres per resoldre una crisi. La vida de molta gent té punts d’inflexió al voltant d’un gofre però… el que no es coneix tant és la seva història..
El gofre s’associa a Bèlgica, tot i que s’ha popularitzat precisament de la cultura americana on sovint se l’anomena “gofre belga”. Si ens cenyim a Europa, és a Brusel·les o a Ljeja on podem associar aquesta pasta extremadament llaminera, molt dolça, un suport com de galeta tova sobre el que s’aplica encara més condiment calòricament pecaminós.
La història del gofre, estirant-la molt, es pot situar fins i tot a l’antiga Grècia. Els grecs preparaven obelios (ὀβελίας),, uns pastissos molt fins fets amb una massa que es cuinaven entre dues plaques calentes de metall. Podríem dir que aquests dolços són els avantpassats dels gofres. Més tard, en l'Edat mitjana, aquests pastissos van passar a enrotllar-se i a emplenar-se com si fossin cons. I per aquí emparenten amb les creps.
El segle XIII
En el segle XIII, un artesà va dissenyar unes noves plaques amb ondulacions similars —anomenades gaufres en francès— a les d'un panell de mel, que és el que s'assembla a la forma del gofre d'avui dia. Amb el temps, aquesta recepta ha anat variant segons els diferents països i cultures.
No obstant això, els gofres amb més èxit són aquells que provenen dels Estats Units. Els emigrants que van arribar als EUA van portar amb ells la recepta del wafel neerlandès (que va derivar en waffle en anglès). El 1789, Thomas Jefferson va tornar de França amb la planxa de gofres que coneixem avui dia. No obstant això, el belga Maurice Vermersch va ser qui va posar de moda servir-los acompanyats d'altres ingredients dolços (nata, xarop, xocolata, etc.) el 1960. Aquesta idea va gaudir de tant d'èxit que va arribar fins als Estats Units. Nova York, Manhattan… i d’aquí a l’estrellat i la popularitat del “gofre belga”.
En el Dia del Gofre, mentre joves i no tant joves es deleixen d’aquest dolç (igual que cada 30 de gener cal menjar croissants) podem mirar enrere en la història i veure com al voltant d’aquest dolç hi ha una lliçó d’interculturalitat que ve de Grècia i passa pels Països Baixos, França, Bèlgica i els Estats Units d’Amèrica. I a partir d’aquí a tots els confins del món.
Comentaris