Cassoleta de Quaresma, el dinar propi de Setmana Santa
Cassoleta de Quaresma, el dinar propi de Setmana Santa

Cassoleta de Quaresma, el dinar propi de Setmana Santa

La cassoleta parteix cuina el bacallà amb cigrons, ous i gènere de temporada com les escarxofes

La Setmana Santa no deixa de ser la setena de les setmanes de Quaresma, la última abans que sigui Pasqua. Més enllà de si celebra marxant cames ajudeu-me de vacances (benaurats els que en tinguin i puquin) o si ens quedem per aquí condemnats, la majoria, a que això que se li fa dir setmana acabi per ser només quatre dies sense pencar, només pel fet que hi hagi dos festius i marqui canvi al calendari ja té tot d’elements propis. I a taula a l’hora de menjar en trobem de diversos.

Ens en podem anar als dolços, des de qui fa ‘torrijas’ als bunyols, als Senyors i senyores del Diumenge de Rams o la preeminència de la mona per Pasqua. Però si ens aturem abans, a l’hora de menjar pròpiament dit hi trobem el que segurament és el dinar més tradicional de la Setmana Santa: la cassoleta de Quaresma, cassoleta de Divendres Sant (que és quan és més típic de menjar-ne) o simplement la cassoleta de bacallà.

Un plat fàcil i al xup xup


No estem parlant de cap plat excèntric ni reconsagrat. Més aviat la seva naturalesa es deu al fet de prendre el que pertoca o és de temporada. El Divendres Sant és un dels dies més esperat de l’any perquè toca cassoleta. Bacallà, que no és carn. Cigrons, per fer provisió en un dia en què no se solia menjar més d’un cop i calien forces per aguantar. Xup xup i picada, perquè som a Catalunya. Escarxofes o espinacs, segons es tingui. Panses, que li donen aquell contrapunt dolç. Venint d’enfarinar el bacallà i fregir-lo i anar aprofitant l’oli que va concentrant gustos pel sofregit i tot el cuinat, perquè aquesta seqüència mai falla. I ou dur, per consolidar el conjunt.

La cassoleta es menja durant tota la Quaresma però és per Setmana Santa i Divendres Sant que és com si pertoqués, com si calgués fer un comiat oficiós al codi gastronòmic de l’hivern i fer-ho amb un senyor plat de llepar-se’n els dits i sucar-hi pa fins que haguem fet curt. Un plat de tota la vida, allunyat de presses i preparats. Sense virgueries, de llegum, peix i vegetals.

Una fita per aquell divendres sempre pintat de vermell al calendari. No deu ser casualitat que la tarda de Divendres Sant sigui una de les més plàcides i silencioses del calendari. Perquè la cassoleta demana migdiada i mandra. I la digestió no és complicada però requereix de la pausa festiva de la jornada.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive