Les carxofes i les seves infinites possibilitats

Les carxofes, un aliment que difícilment deixa indiferent a ningú. Les carxofes t’agraden molt o no t’agraden. Pensant-ho bé, però, també hi ha una altra possibilitat; de petit o petita no t’agradaven gens i ara, a la vida adulta, ja et semblen una altra cosa. Sigui com sigui, és un aliment amb bones propietats, un plat amb moltes possibilitats i una planta que, cultivada des de l’antiguitat, s’ha convertit en un producte clàssic de la Mediterrània. Durant les següents línies repassarem alguns dels aspectes més destacats de la Cynara scolymus (així s’anomena en llenguatge científic).

La carxofa és una hortalissa carregada de minerals i de vitamines. Incloure-la a la dieta aporta alguns beneficis notables per a la salut. Els podríem resumir en els següents punts:

• Millora la funció hepàtica.
• Té efecte antioxidant i antiinflamatori.
• Afavoreix una còmoda digestió dels aliments consumits.
• Exerceix una clara acció diürètica i afavoreix la necessària neteja orgànica a nivell renal.
• Redueix el colesterol i els triglicèrids de manera natural.
• Prevé l’aparició d’accidents coronaris i de malalties vasculars.

Podem trobar i comprar carxofes durant tot l’any gràcies a les noves tècniques de conreu, però les millors acostumen a ser les de la tardor i primavera. Les més tendres i delicioses són les que estan tancades i ben atapeïdes. Un bona manera de comprovar si una carxofa és bona o potser no ho és tant, és pesant-la. Simplement agafant-la amb la mà i notant el seu pes, podrem escollir la que té més presència en aquest sentit. Si les toquem i les notem toves, és preferible buscar-ne d’altres. Si no les hem de consumir de seguida, les podem col·locar en un recipient amb aigua. Si no tenen tija, les podem conservar a la nevera en una bossa de plàstic. I, encara que sembli mentida, de la carxofa es pot aprofitar tot; les dures fulles exteriors, que cal treure per cuinar-les, es poden bullir, per exemple amb ceba i unes branques de julivert, i ens quedarà un magnífic brou de verdures per a arrossos, patates o sopes.

Però la carxofa, com a plat principal, ens ofereix gairebé infinites possibilitats. A continuació una llista, que proposa el bloc cocina sana y fácil, per si us serveix d’inspiració:

Graellada de verdures, patates amb carxofes i pastanagues, patates amb calamars, pèsols i carxofes, pollastre amb pèsols i carxofes, carxofes a l'andalusa, carxofes a la planxa, carxofes amb cloïsses, carxofes amb pernil, carxofes amb llagostins gratinades, carxofes amb llagostins i crema de llenties, carxofes amb salsa d'ametlles, carxofes amb puré de castanyes, carxofes gratinades o carxofes estofades. Fins i tot se’n poden fer infusions, amb les fulles externes, o amanides crues, pelant les fulles externes i tallant les puntes dures fins quedar-nos amb els cors.

Les carxofes s'oxiden de seguida en contacte amb l'aire i agafen un color negrós poc agradable, tot i que això no afecta el gust. Per evitar que s'ennegreixin, sempre que ens disposem a pelar carxofes haurem de preparar primer un bol amb aigua i abundant suc de llimona i així les anirem introduint a mesura que les pelem o tallem. Quan ja les tinguem totes llestes, les escorrem bé i les guisem segons la recepta. Les carxofes triguen a coure. Si les posem senceres, ben bé mitja hora. Si les partim en trossos, uns quinze minuts. Ja ho sabeu, si us agraden les carxofes, teniu un món de possibilitats per explorar la vostra creativitat.