'Al Bulli no hi ha res convencional, és una altra experiència'

El Bulli de Ferran Adrià ha iniciat aquest mes de gener la que serà la seva darrera temporada com a restaurant abans de convertir-se en una fundació de creativitat culinària. Aquest darrera temporada servirà per acomiadar els clients de tota la vida del restaurant, uns 7000 afortunats que tenen taula reservada i que seran els últims en tastar les creacions del prestigiós cuiner català. Dos mataronins que van aconseguir una reserva per a la temporada 2010 del Bulli relaten la seva experiència a Capgròs.

Jaume Montserrat i Eva Zaragoza van trigar tres anys en aconseguir taula. Les reserves es fan per a un mateix any i només es poden sol·licitar durant uns dies de gener. Les dues primeres vegades no van tenir sort. Però al 2010, l’Eva i en Jaume es proposaven celebrar el seu desè aniversari de bodes fent “alguna cosa especial”. “Els vam enviar el correu explicant que fèiem deu anys de casats, no sé si va ser per això però al març ens van dir que ens donaven taula”, expliquen. L’espera, asseguren, els va valdre la pena. No només l’oportunitat de degustar els plats que han fet de Ferran Adrià un dels xefs més importants de món. També l’indret, la preciosa cala Montjoi de Roses, i la cerimònia que acompanya els plats, fan del sopar a El Bulli una experiència única. Els va sorprendre que, només entrar, els van porta a la cuina “on ens vam trobar en Ferran Adrià de cara”. Allà mateix els van explicar que hi treballen aproximadament 50 persones, una per cadascun dels 50 comensals del restaurant, personal al qual cal afegir-hi els cambrers i responsables de sala. A la cuina, aquests dos mataronins es van fixar en els “aparells estranys” com ara la banyera de nitrogen o una màquina de fer cotó fluix com les de la fira. “No hi veus paelles i fogons com en una cuina normal”, expliquen, destacant també el silenci en que es treballa tot l’equip del famós cuiner.

Ja a la taula, l’Eva i en Jaume van poder provar els 38 plats del menú degustació que els havien preparat expressament per a ells, tenint en compte possibles al·lèrgies o gustos personals sobre els quals ja els havien consultat prèviament. “Semblen tapes de degustació, però acabes tan tip que jo no vaig ser capaç de provar tots els postres”, diu en Jaume. El sopar es va allargar durant més de quatre hores. Cada tast se serveix amb una presentació concreta i un plat diferent, a la temperatura adequada i amb unes instruccions per ser degustat. “Res crema ni res s’ha refredat, tot està pensar per ser menjat en el moment que t’ho porten i si ho deixes un moment es fa malbé”, explica l’Eva. Entre els plats més curiosos que van poder degustar destaquen la bola de formatge gorgonzola congelada; “l’entrepà” de mojito, que es fonia només posar-lo a la boca; l’esponja de coco amb aspecte d’esponja natural; els ravioli acompanyats d’una branca de pi; la combinació de caviar real amb un “fals” caviar d’ametlles... i així fins als 38 plats del servei que culminen amb la “caixa”, plena de bombons de tota mena. El balanç, per a aquests dos mataronins, és més que satisfactori. “No és només que el menjar sigui bo, també és la presentació, la textura, l’equilibri de tots els ingredients, la temperatura exacta, que fa que no sigui un sopar convencional. És una altra experiència”, conclouen.