Un especialista en ascensos a la banqueta del Boet

Jordi Vizcaino era una aposta guanyadora. L’entrenador que va fitxar el Boet pel seu primer equip femení en la primera temporada que disputaven a Copa Catalunya venia amb un palmarès envejable. 8 títols catalans, dos campionats d’Espanya, un ascens a Lliga Femenina 2 i un altre a Lliga femenina 1. Aquest va ser l’aconseguit la temporada anterior amb el Sant Adrià, equip que va deixar després de la fita.

Per això, venir a un nouvingut a Copa Catalunya com el Mataró Parc Dori Dori Boet només podia fer-se sota una condició: un projecte seriós i il·lusionant. Dit i fet, ja que l’entitat presidida per Quim Navarro i amb Alberto Peña a la direcció tècnica fa anys que fan les coses bé. “Vam anar parlant sobre què volien i què es podia fer, i finalment vam arribar a un acord”, explica l’entrenador, que  un any després de la seva presentació ha donat al Boet el seu primer títol de Copa Catalunya i l’ha ascendit a Lliga Femenina 2 per primera vegada. 

Tot i que ha estat fulgurant (fa dues temporades l’equip estava a Primera Catalana), l’ambició a principis de curs ja era elevada: “Teníem molt clar que podia ser un any molt bonic i competir a dalt, però sí que és cert que tot s’ha accelerat una mica i hem quedat inclús per sobre de les expectatives”, relata Vizcaino. L’any vinent tocarà exigir-se encara més en la nova categoria.

Quan vas veure que hi havia potencial per lluitar per a tot?
Amb el club ja parlàvem de tenir el millor equip possible i millorar-lo fins on es pogués. Ens vam quedar set jugadores que havien consumat l’ascens a Copa Catalunya, i les quatre incorporacions que creia ens podien donar un plus havien de servir per tenir un grup compacte. Amb la plantilla tancada ja sabia que es podien aconseguir grans coses.

Quina ha estat la clau de l’èxit en aquest segon tram de temporada?
Senes cap mena de dubte, la paciència. Tant des de l’equip tècnic com de les jugadores. A l’hora de construir les bases de l’equip veníem de perspectives diferents i en un moment donat, tot va confluir per donar l’impuls definitiu. Hem anat clarament de menys a més, i això és gràcies en part al convenciment de les jugadores; si elles no creuen poc poden aportar els entrenadors, i cal donar-li el mèrit que té a elles el que han fet en aquest tram final.

La teva experiència en fases finals també deu haver ajudat...
He pogut aportar la tranquil·litat que cal per afrontar i arribar a una fase d’ascens, però és quelcom que hem treballat des del primer moment. Tranquil··litat per construir l’equip i aconseguir arribar al punt òptim en el moment clau. No serveix de res estar molt bé al novembre si al mes de maig et falten cames ni estàs preparada mentalment. Crec que això ho hem gestionat bé i l’experiència en aquestes fases també ha servit per fer creure al grup.

Com veus el nivell de l’equip de cara a jugar a Lliga Femenina 2?
El principal canvi que hi ha entre les categories és a nivell físic. A LF2 són més durs i ja tenen una o dues jugadores determinants en zones interiores que marquen les diferències. Hem de millorar l’equip, però tenim una base molt bona i jugadores clau com Jones, Ruano, Jiménez o la Carla seguiran.  A més són jugadores que encara tenen marge de millora i segur que podem lluitar per no perdre el que hem aconseguit enguany.