Sabadell ha acollit, aquest diumenge, una nova edició del Campionat de Catalunya de Clubs “B” en pista coberta. El certamen es disputa des del 1996 i aquest any, per primera vegada, ho ha fet sense el Centre Atlètic Laietània. L’entitat mataronina, que en els seus millors moments va arribar a assolir quartes posicions en el campionat A, ha vist com els seus equips, el femení però també el masculí, no aconseguien accedir a aquesta gran cita de l’atletisme català. Per què, 24 anys després, s’ha arribat a aquest punt? L’anterior junta directiva, que estava presidida per Carmel Comerón, i l’actual, sota la batuta de Jordi Arderiu, ofereixen versions totalment oposades.

Comerón: “M’entristeix veure que el protagonisme de l’atletisme ha minvat.”

‘Tria-ho tot’, llegim amb lletres ben grans quan entrem a la pàgina web del Centre Atlètic Laietània. A sota del titular, segueix: “tennis, pàdel, activitats dirigides, gimnàs, piscines, saunes, jacuzzis. Escola d’atletisme.”

El club neix com a ‘Grup Excursionista Layetània’ als anys vint del segle passat, però ben aviat s’acaba convertint en una entitat que dedica tots els seus esforços a l’atletisme. Tot plegat va començar l’any 1925, quan els membres de l’antic grup excursionista fan una primera cursa, i seguirà així durant mig segle. L’any 1975, coincidint amb la construcció del Complex Esportiu-Recreatiu a La Cornisa, es comencen a introduir noves activitats esportives. L’atletisme, però, va ser la joia de la corona durant la presidència de Jordi Buscà (1987-2011) i de Carmel Comerón (2011-2017).

Comerón perd les eleccions del març del 2017 davant la candidatura de Jordi Arderiu, que des d’aleshores serà el nou president amb un aval molt majoritari entre els socis de l’entitat. L'antic màxim mandatari insisiteix que “per prudència i perquè em manca un coneixement profund del tema prefereixo no excedir-me en les meves opinions, però les coses han canviat, els resultats esportius no són afalagadors i per mi no deixa de ser trist veure que el protagonisme de l’atletisme ha minvat.” Carmel Comerón afegeix que “amb nosaltres l’atletisme era la raó de ser del club.”

L’anterior president de l’entitat, que també va ser vicepresident durant el llarg mandat de Buscà, té “la sensació que ara el club viu molt de portes endins. Nosaltes intentàvem que fos un club més obert a la ciutat”.

Pera: “El club es desinfla.”

Guillem Pera va ser vocal en les juntes directives de Buscà i Comerón. La seva és una veu crítica sense embuts: “no m’agrada com ho fan. La nova junta té altres prioritats, com el pàdel o el tennis, que passen per davant de l’atletisme. No ho comparteixo, però ho respecto.” Pera es mostra convençut que “el club es desinfla, i em sap greu perquè me l’estimo.” Segons l’antic directiu del CAL, “el nivell d’atletes cada cop és més baix. Ara no estem ni entre els setze millors equips de Catalunya quan, no fa tant, estàvem entre els quatre primers.”

Pera creu que “el pressupost s’ha reduït perquè abans teníem una partida a fons perdut que anava directament a l’atletisme” i considera que el director tècnic del club, Andreu Novakosky, “segurament voldria més inversió i dedicació.” Novakosky ja era director tècnic amb l’anterior junta directiva i, segons Pera, “anava a la nostra candidatura”. Després dels comicis, Pera va refusar una oferta de l’alternativa guanyadora a les eleccions, encapçalada per Jordi Arderiu, però afegeix que aquest no va ser el cas de Novakosky, que va acceptar seguir sent el director tècnic i que ara “ha de fer un exercici de supervivència”.

Novakosky: “Tinc més recursos que mai i no som al Campionat de Catalunya per una qüestió de pura mala sort.”

El director tècnic del Centre Atlètic Laietània nega que ell anés amb la candidatura continuista, de Comerón i Pera, a les eleccions del 2017: “jo era director tècnic i no anava a cap llista. Era, i sóc, treballador del club.” Andreu Novakosky també nega, categòricament, afirmacions de l’antiga directiva que hem llegit més amunt. Assegura, per exemple, que té “més pressupost i recursos que mai” per dirigir la secció d’atletisme. Novakosky segueix: “no és veritat que el club hagi donat més importància a d’altres esports. Invertim més en material, molt més que abans en entrenadors i l’equip tècnic és encara millor. Tenim encara més entrenadors qualificats a l’escola d’atletisme i més nens i nenes que mai abans aquests últims anys.”

I com explica Novakosky l’absència en el Campionat de Catalunya? Doncs d’una manera senzilla, però complicada a la vegada. El director tècnic apunta que “el nostre nivell és tan alt que clubs amb més potencial ens fitxen atletes”. Ha passat, per exemple, amb Rosa Maria Buscà, que ha fitxat pel Barça i per tant defensa els seus colors malgrat que segueix entrenant amb el CAL (coses de l’atletisme).

Novakosky explica que per participar en el Campionat de Catalunya del 2020 es tenen en compte els resultats dels teus atletes assolits durant l’any anterior (2019). Aquests atletes, però, han de seguir al club en qüestió durant l’any en el qual es disputa el campionat. El tema, diu Novakosky, és que Buscà (Barça) i Martina Ballesteros (retirada) ja no formen part del CAL. Eren dues de les atletes que durant l’any passat havien aconseguit marques de Campionat de Catalunya. Com que Buscà i Ballesteros ja no formen part del CAL, el club mataroní va rebre una puntuació de 0 en les proves de salt de llargada i de triple salt perquè no en tenia prou amb el concurs de la seva tercera atleta en aquestes disciplines (Ainhoa Navas). Al final, resol Novakosky, “hem quedat fora del campionat B per una puntuació global irrisòria, però només amb el concurs d’una de les dues atletes que ja no hi són ens hauríem classificat amb solvència. No hi som per una qüestió de pura mal sort.”

El director tècnic del Centre Atlètic Laietània reconeix que “cal formar nous valors” però afegeix que “tenim els recursos tècnics i econòmics per fer-ho. L’any passat, per exemple, vam portar tres atletes al Campionat d’Espanya Absolut i això feia temps que no passava. Ara, acabem de comprar un sistema de cronometratge electrònic caríssim. Mai he tingut un ‘no’ d’aquesta junta.”

Arderiu: “Ells només apostaven per l’atletisme.”

Jordi Arderiu és el primer president de la junta directiva del Centre Atlètic Laietània que no prové del món de l’atletisme: “jo no he sigut atleta com ho va ser en Carmel Comerón, però això no vol dir que descuidi l’atletisme.” President durant aquests últims tres anys, Arderiu considera que “som un club global. Ells només apostaven per l’atletisme i nosaltres ho fem, també, per la resta d’esports.” De totes maneres, Arderiu vol deixar clar que “el club no inverteix res en pàdel i en tennis. S’ho paguen tot els jugadors que, a més, financen el crèdit que vam demanar per fer les pistes amb l’euro que paguen cada cop que entren a la pistes.”

El president del CAL marca l’objectiu “que tots els esports siguin autosuficients, però nosaltres seguim aportant la quota que necessita l’atletisme i, fins i tot, l’hem augmentat.” En relació a l’absència en el Campionat de Catalunya, Arderiu es remet a les explicacions del seu director tècnic, Andreu Novakosky, però posa un exemple per il·lustrar que no és una qüestió pressupostària: “si fos així, el Barça guanyaria sempre totes les competicions.”

Mataró ha inaugurat, aquest cap de setmana, la nova pista de l’Estadi Municipal d’Atletisme. El Centre Atlètic Laietània hi espera viure un futur que, com a mínim, sigui tan brillant com el seu passat.