L’exposició de Les Santes més heterodoxa, a la Presó

Es pot fer una exposició fotogràfica de Les Santes sense imatges descriptives de la Festa Major de Mataró? La resposta és sí. El qui és el fotògraf belga Pierre Radisic i el resultat és a l’abast de tothom qui vulgui a partir d’aquest divendres a la Presó. Només per les imatges i les descripcions que l’anticipen una cosa sembla clara: pinta a ser la mostra més heterodoxa i avantguardista de totes les que s’han fet. I mira que hi ha llistó amunt en apostes disruptives.

L’exposició ocupa tres espais i no deixarà ningú indiferent. Qui hi busqui qualsevol reminiscència del que s’espera del concepte normal d’exposició de Santes en pot sortir escaldat. Radisic capgira, innova, proposta, suggereix i sorprèn amb el concepte com a bandera, el descontext com a arma i el vídeo i la música d’al·liats. Més MAC no pot ser, vaja.

Però qui és, Pierre Radisic? 

Nascut a La Hestre, Bèlgica (1958) viu i treballa a Mataró. Va estudiar fotografia a l’École Nationale Supérieure des Arts Visuels de la Cambre de Brussel·les del 1977 al 1982. Des de l’any 1980 fins avui ha mostrat regularment el seu treball en exposicions individuals i col·lectives als principals museus i galeries d’Europa i d’Amèrica del Nord.

La seva obra és objecte de nombroses publicacions i és present en importants col·leccions públiques, principalment a Europa. A l’inici de la seva prolífica carrera artística, va rebre el Prix National Photographie Ouverte de Belgique l’any 1982.Li interessa tant el concepte com l’estètica, experimentant-ne una de diferent a cada sèrie.

I els ‘Jocs Quadrats’ què són?

Radisic ha decidit sorprendre amb la seva exposició de Les Santes. La prosa oficial diu que ha intentat reforçar el subjecte, que ha defugit la folklorització i que va buscat experimentar amb detalls i sensacions. Tres sales i tres temes, tan sols: Barram, Gegants i Nans. I a partir d’aquí el millor i més sensat és, segurament, procedir a fer copiar i enganxar del que el MAC explica de la primera exposició fotogràfica de Santes que s’insereix a la seva seu i el seu discurs artístic. És el següent:

“La primera sala se centra en la Barram. Acompanyada per un cel gris, la Barram de l’any passat va fer que les explosions formessin petits núvols foscos. A la sala hi ha dos conjunts de vint-i-cinc fotografies d’aquestes explosions, presentades com si fossin capses de xocolatines. Cada capsa té el mateix fons: l’un, el cel original (gris) i l’altre, el seu negatiu, que resulta ser justament aquell cel blau que no va existir el 2021. Un vídeo minimalista d’imatges en moviment presideix l’espai. S’hi poden veure loops geomètrics a partir de fotografies originals i els seus respectius negatius, ambientades amb música del compositor americà Charlemagne Palestine (inspirada en La Repicada de campanes), i música simfònica del compositor català Ferran Cruixent (inspirada en els Correfocs), que serveixen de contrapunt auditiu a les mateixes imatges.

La segona sala mostra els Gegants. El fotògraf mataroní ha volgut apropar-se a ells d’una manera molt emocional: els despulla de roba i complements anecdòtics i els presenta de forma directa i mida humana. Així, els descontextualitza de la festivitat, descobrint la seva cara més íntima i expressiva. Un vídeo minimalista projecta una animació dels seus rostres per il·lustrar aquest concepte.

A la darrera sala hi podem veure setze imatges de Nans des d’una nova perspectiva. Radisic decideix dignificar-los, centrar-se en els seus colors llampants i defugir qualsevol visió caricaturesca. Per aconseguir-ho, utilitza una sofisticada tècnica de pixelació en proporció geomètrica, la qual crea una curiosa impressió en els seus rostres”.

Pierre Radisic - Jocs Quadrats

Obertura: divendres 1 de juliol, 19.30 h

Horari

• dm-dv, de 18 a 20 h
• ds, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
• dg, d’11 a 14 h
• dll, tancat
• [tancat els dies 27 de juliol i 15 d’agost]