Els Pastorets de Sala Cabanyes són l’obra familiar per excel·lència. A platea, on grans i petits la gaudeixen per igual, però també dalt de l’escenari, on infants, joves, adults i gent gran protagonitzen els múltiples papers del muntatge. Actors i actrius amateurs que no fallen mai a la cita i que han assumit tota mena de rols, i que no renunciarien a fer els Pastorets per res del món. Parlem amb quatre d’ells que ens expliquen el perquè. 


Davant del paper de la seva vida

 Anna Fernàndez. Fa d’Àngel Miquel

noia

“Cada cop que finalitzes una temporada penses: ‘l’any que ve, ja veurem...’, però t’arriba de nou la sol·licitud i t’hi apuntes sense pensar-ho. La veritat és que és un vici! Ara tinc 20 anys i vaig començar a participar a l’obra quan en tenia 11. A casa ningú és gaire de teatre, no m’hi portaven i amb l’escola tan sols hi anàvem molt de tant en tant, però a mi sempre m’havia agradat molt. I em vaig apuntar als Pastorets perquè una amiga meva de classe també hi anava. En aquell moment per entrar-hi com a menor d’edat havies d’anar acompanyat d’un familiar adult, així que vaig fer que ma mare també s’hi involucrés. I avui tota la família hi estem ficats! La mare, el pare i la meva germana gran. Ens hauríeu de veure a casa per aquestes dates: el pare ve i ens recita els seus versos, la meva germana ens canta les seves cançons, la mare fa la coreografia... Ho vivim absolutament en família”.

 “Per mi els Pastorets representen moltíssim. He crescut amb ells, hi he conegut moltíssima gent” 

“Aquest any em toca fer d’Àngel Miquel. Vaig començar fent papers molt petits i he anat guanyat protagonisme, però res com el que m’espera aquesta temporada. És un paper que sempre m’ha cridat molt l’atenció però que mai m’hauria imaginat que podria fer. Li toca estar sol a l’escenari i té molt de text, quelcom que mai he hagut d’entomar fins ara. Jo ho veia per a gent molt més gran i preparada. Però en Marc Molina em va dir que em veia per fer-ho. Ja m’ho va proposar l’any passat però jo no estava disponible i aquest cop, en tornar a insistir-hi, ho he acceptat. Per mi és tot un repte, però el fet que en Marc, a qui ja conec dels meus anys a l’escola de teatre de La Saca, confiï tant en mi fa que jo també cregui en mi mateixa. Diu que físicament dono la talla perquè sóc alta i també perquè tinc un caràcter bastant fort! Que potser de Verge Maria sí que no m’hi veia. També és cert que a ell li agrada molt apostar per gent nova i jove. La veritat és que serà el paper de la meva vida, encara que en el futur en faci de més grans, mai tindrà la importància que aquest primer”.

“Per mi els Pastorets representen moltíssim. He crescut amb ells, hi he conegut moltíssima gent, de fet el meu grup d’amics actual surt tot d’aquí. També és l’estima que reps, ser participi de tota la feinada que hi ha al darrere, i d’una obra preciosa. Hi ha qui diu que està una mica obsoleta, però per a mi és el contrari, és el moment de recuperar la màgia del Nadal de tota la vida”. 


Des de Rússia als Pastorets

Olga Khazova. Està al cor i aquest any canta la cançó trista

Anna bruixa

 “Vaig decidir apuntar-me a Els Pastorets per casualitat. Vaig venir a viure a Mataró fa tres anys i el primer que vaig fer va ser apuntar-me a un curs de català on vaig conèixer una altra noia russa. Un dia ens vam reunir a casa seva, després del dinar vaig cantar en rus les nostres cançons populars preferides i el seu marit em va comentar que jo i les meves filles petites podríem participar a Els Pastorets. Jo volia fer una activitat on també pogués estar amb les meves nenes i això va ser perfecte”. “Recordo que el dia del càsting vaig anar a la Sala Cabanyes i hi havia una cua molt llarga. El director del cor ens va demanar fer uns exercicis de veu que jo ja dominava perquè havia estudiat música, piano, solfeig i cor a Rússia. Em van acceptar a mi i a les meves filles i aquest és el segon any que participem en l’obra. La meva filla petita fa el ball de les Pedretes i la gran el ball de follet. També fan d’àngels i pastores”

“La música de Els Pastorets és una combinació de la veu, els instruments en directe, les llums, el vestuari, és tot un conjunt que ho fa màgic"

“Assagem molt, normalment durant dues hores. Entre setmana l’assaig comença a les 21 h i acaba a les 23 h, que pels nens és força tard però puc dir que les meves filles després de l’assaig estan súper contentes i amb més energia que abans. I a mi em passa el mateix, per mi és com una teràpia, especialment els assajos de cor perquè m’encanta escoltar als altres. A més a més, la nostra professora de cant és una professional i quan ella intenta treure de nosaltres el màxim jo gaudeixo molt.” 

“L’any passat, que va ser el nostre primer any, quan sortíem d’assajar i anàvem a dormir, la meva filla em demanava que li cantés la cançó trista. És una cançó molt suau i lenta que la relaxa molt. Com que ja cantava aquest tema a les meves filles vaig pensar: per què no cantar-ho per tots els nens i nenes que vinguin a veure el nostre espectacle? Així que aquest any faig un pas més i m’estreno cantant la cançó trista de Casa de Naïm. Només porto tres anys aquí i fer això en català, envoltada de gent que parla perfectament el català per mi és tot un repte.” “Estar a Els Pastorets m’ha ajudat a integrar-me més i ara em sento com si fos un membre de la família. Quan vens a viure a un lloc que no coneixes normalment estàs més nerviós o estressat, especialment perquè quan no coneixes l’idioma. En aquest cas el teatre per mi ha estat una eina per expressar-me i relacionar-me”. 


Prou gran com per entrar a la sala de màquines

Lluc Camps. Fa de tècnic de so

nen tecnic de so

“Participo als pastorets des de petit, de nadó vaig fer de nen Jesús. Sempre he estat fent d’actor però jo preferia fer de tècnic, ho volia provar. No em deixaven ser-ho perquè encara era molt petit però aquest any ja tinc 10 anys ja m’han deixat fer-ho. Ara sóc el tècnic de so més jove que hi ha a la funció”. 

 “No em deixaven ser tècnic de so perquè era molt petit però aquest any per fi ja puc ser-ho”.

“Els grans em van donant instruccions i jo faig el que em diuen. Haig d’encarregar-me de mirar com estan les piles per saber si està baixa la bateria, haig d’anar preguntant qui és cada personatge... Vaig voltant per tot arreu. Durant els assajos practico totes les meves tasques i m’asseguro que tothom tingui els micròfons bé perquè se’ls escolti quan estiguin actuant a l’escenari. Si hi ha alguna cosa que falla l’obra no surt perfecte. Tots treballem molt perquè surti bé”.

“A mi m’agrada més fer de tècnic de so que estar a l’escenari però igualment faig les dues coses perquè també actuo fent de follet amb altres nens. Així que haig de fer dues feines. Crec que ho faré bé”.


De petita, àngel; de gran, pastora

Coral Espetx. Fa de pastora

dona bulto

“Jo vaig començar amb set anys actuant als Pastorets al ball de les Pedretes, vaig estar durant un temps participant en l’obra. De jove vaig plegar perquè tenia altres prioritats típiques de l’edat com estar amb els amics o sortir. Després de tenir la canalla, quan el meu nen tenia 10 anys li van proposar participar i jo també hi vaig anar. Vaig estar de cosidora durant un temps i després vaig passar a actuar a la sala. De petita vaig fer de diversos personatges infantils com l’àngel, però de gran sempre he fet de pastora”.

 “Formar part de Els Pastorets, sigui quina sigui la teva tasca, requereix un compromís important”. 

“M’agrada molt estar als pastorets i espero estar molts anys més si la salut m’ho permet. A mi em fa molta il·lusió participar-hi perquè m’agrada molt el teatre i tot el que significa aquesta obra. Crec que Els Pastorets és una obra important, és una cosa nostra que a més a més de representar fets que m’han ensenyat, com la vida de Jesús, també és molt maca de veure. Com a espectador, quan la veus t’adones que no només hi ha feina dels actors sinó que també de vestuari, maquillatge, so, llums, decorat, etc.”. 

“També penso que és maco veure com hi participa gent de totes les edats, des dels nens fins als pares. És una forma de fer una activitat junts. Al final, acabem passant molta estona preparant l’obra i es pot dir que acabem formant una gran família on tots som imprescindibles. Formar part de Els Pastorets, sigui quina sigui la teva tasca, requereix un compromís important. Has de venir a tots els assajos, sigui entre setmana o els caps de setmana. Per això cal que t’agradi el teatre, has de gaudir del fet de venir a la sala, sinó no valdria la pena. Jo mentre pugui fer-ho i tingui forces seguiré participant perquè m’omple molt”.