Transcorregut poc més d'una setmana del traspàs d'en Josep Maria Cusachs m'he sentit empès, pel record de la nostra amistat, a escriure aquetes poques ratlles com a recordator del company entranyable que va ser.

Una trucada rebuda a mig matí del dia 8, feta per un altre company, a qui des d'aquí vull agrair la seva atenció en donar-me la notícia, trista notícia, notícia, perquè no dir-ho, lamentablement esperada, però no per esperada, menys colpidora...

Va dir-me: "En Josep Maria ens ha deixat!", així de breu, no calia res més...

He de confessar que el pesar va tenallar-me a l'instant; sensació aquesta que va durar tot el dia...

Amb en Josep Maria no tan sols hem sigut amics: ha sigut molt bon i vell amic; la nostra amistat ve de molt temps enrere. Hem compartit aficions i gustos molt afins, havíem conversat moltes vegades sobre temes personals i hem parlat (em costa molt parlar en passat!), hem, doncs, arribat a semblants conclusions en diversos i variats temes, també de tipus espirituals, aquells molt personals i que costa molt de conversar. Ah, queda clar que et tema que més ens ha ocupat és el teatre...

Va ser un bon actor, destacava per la seva dicció, suposo que d'aquí li va venir ser locutor de la Ràdio Mataró. Va esdevenir un excel·lent director d'escena i, el que costa més, director d'actor i d'actrius.

Quan va decidir deixar de dirigir, va organitzar un petit grup de rapsodes: el 3x1. El formaven ell i dos veterans actors de Sala Cabanyes que també, degut als anys, havien decidit deixar d'actuar.

Aquest grupet va debutar el dia 1 de gener de 2000 al teatre Monumental amb un èxit molt remarcable. Ell n'era el cap pensant i prenia decisions: escollia autors i qui dels tres deia aquell poem o aquell altre, etc. Vàrem actuar a Mataró i fora de Mataró i, a tot arreu on actuàvem, obteníem força èxit. Això va durar fins que vàrem perdre a un dels components, en Josep Maria Malé, dolorosament també després d'una llarga i cruel malaltia. No obstant, ell, en Cusachs, va seguir fent recitals de forma individual. No en tenia prou!

Va organitzar un o dos grups de lectura... Va escriure un llibre, "Bon dia", un recull de vivències, records i pensaments, quan el ciri s'acabava.

Tinc el convenciment que alguna altra ploma més àgil i principal ressenyarà i posarà en relleu aquesta manera de ser, fer i actuar durant molt bona part de la seva vida en diverses facetes i sempre, sempre, totes elles dins el marc d'una destacable cultura.

Ara, vull deixar dit en aquestes quatre ratlles de recordatori de Josep Maria Cusachs, que aquest problema de la pandèmia que estem vivint farà que, lamentablement, el seu traspàs sigui únicament un número que engreixi l'estadística que publiquen a tota hora els mitjans de comunicació. Temps hi haurà, però, per fer un homenatge com cal...

Descansa en pau Josep Maria!

Lluís Vilert