Capgròs
Un estudi amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha constatat que el 94% de la matèria grisa del cervell de les mares experimenta canvis durant l’embaràs. S’han analitzat 179 dones durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs i els primers sis mesos del postpart. També s’ha inclòs un grup de mares no gestants parelles de dones que sí que estaven embarassades per discernir quin pes tenen els motius biològics en els canvis cerebrals.
El treball ha revelat que, durant el primer embaràs, el volum de substància grisa del cervell es redueix fins a un 4,9%, amb una recuperació parcial en el postpart. Aquests canvis s’observen en el 94% del cervell, sent especialment destacats en regions vinculades amb la cognició social.
Els autors asseguren que la recerca representa un avenç “crucial” en la investigació del cervell maternal, ja que és la primera vegada que es fa una anàlisi longitudinal de Neuroimatge (ressonància magnètica) a un grup de més de cent dones que són mares per primer cop i algunes d’elles no són les gestants.
L’estudi demostra que l’evolució dels canvis morfològics al cervell s’associen amb les fluctuacions de dos estrògens (estriol-3-sulfat i estona-sulfat), hormones que augmenten exponencialment durant l’embaràs i tornen a nivells basals després del part. En concret, les investigadores han observat que un major increment i posterior disminució dels nivells d’estrògens es relaciona amb una major disminució i posterior recuperació del volum de substància grisa del cervell.
Al mateix temps, en analitzar la possible influència dels canvis cerebrals en el comportament maternal, l’estudi ha descobert que aquelles dones amb un major percentatge de recuperació del volum de substància grisa durant el postpart van reportar un major vincle amb el seu nadó durant els primers sis mesos de postpart, i que el benestar de la mare és un factor clau que potencia de manera significativa l’associació entre els canvis cerebrals i el vincle matern-filial.
Una investicació coral
A part d’investigadors de la UAB, a la recerca hi han participat professionals de l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón i de l’Hospital del Mar Research Institute, juntament amb altres institucions de renom internacional. L’article ha estat publicat a la revista ‘Nature Communications’, amb una ajuda de més de 972.000 euros de la Fundació La Caixa.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris