Capgròs
L’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Hospital Vall d’Hebron impulsen una formació a través del teatre per sensibilitzar els professionals sanitaris davant la violència obstètrica i per detectar-ne situacions a l’atenció primària i hospitalària. L’obra recrea casos reals de dones que han patit aquest tipus de violència de gènere relacionada amb l’embaràs i el part. “Les dones ens demanen més capacitat d’escolta, més respecte cap a les seves decisions i més treball col·laboratiu. Els professionals tenim l’obligació d’escoltar el que ens diuen”, afirma la doctora Elena Carreras, cap d’Obstetrícia de Vall d’Hebron. La subcomissió de violència obstètrica zero d’aquest hospital, creada de forma pionera el 2022, ha rebut 20 possibles casos.
Una dona està empenyent per parir i un dels professionals que l’assisteixen li espetega: “Així no parirem”. Aquest és un exemple d’una de les situacions amb què es poden haver trobat moltes dones durant l’embaràs i el part i que les han fet sentir qüestionades, infantilitzades i violentades en un moment vital transcendental. “Dir això no serveix per a res. L’únic que fa és ofendre-la i qüestionar-ne la capacitat per donar a llum. És absurd”, exposa la doctora Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de Vall d’Hebron, que ha participat en la creació de l’obra de teatre formativa.
La violència obstètrica fa referència al tracte improcedent i de falta de respecte que pateixen les dones durant o amb relació a l’embaràs, el part i el postpart i que pot afectar a nivell físic i psicològic la mare i el bebè. Un dels principals problemes de la violència obstètrica és que durant molts anys no se l’ha reconegut i que s’ha normalitzat dins el sistema sanitari.
“Els professionals juguem a casa: estem en el nostre entorn, ens sentim còmodes, tenim el coneixement i de vegades fem coses de manera sistemàtica que nosaltres no valorem que les estem fent malament però que molesten les dones. Hem d’escoltar-les i modificar la nostra actitud en funció de les seves necessitats”, afirma la doctora Carreras, que posa més exemples.
Cada vegada que es faci un tacte per comprovar la dilatació en el part, el professional s’ha de presentar i demanar permís a la dona. “És un acte invasiu. Li estàs posant els dits a la vagina. Ho tenim tant interioritzat que de vegades ens oblidem de demanar permís, potser sense mala fe o excusant-nos que s’ha fet així tota la vida”, diu.
Una violència reconeguda per la llei catalana
En qualsevol cas, la llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència de gènere recull des del 2020 a Catalunya la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius com aquella que impedeix o dificulta “l’accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades” i que inclou les pràctiques ginecològiques i obstètriques que “no respectin les decisions, el cos, la salut i els processos emocionals de la dona”.
Una comissió a l’hospital per detectar casos de violència obstètrica
Vall d’Hebron, que atén uns 2.500 parts cada any, té una subcomissió de violència obstètrica zero des del 2022, una iniciativa pràcticament única a Catalunya -també hi ha un grup similar a l’Hospital Germans Trias i Pujol. En aquests dos anys han recollit 20 possibles casos, que els han arribat per diferents canals, sobretot de queixes al departament d’atenció a la ciutadania.
“La comissió analitza els casos no amb la idea de buscar un culpable, sinó de replantejar les situacions dins els equips”, observa la doctora Carreras, que assenyala que com més sensibles siguin, més casos detectaran: “Si el que volem és millorar l’atenció a les dones, que és el que volem, hem de ser sensibles a les queixes i a les recomanacions”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris