Zapatero als peus dels mercats. 18 D mobilitzat!

Estem preparant les mobilitzacions del 15 i sobretot el 18D, per recordar-li al Govern de l’Estat que els motius de la Vaga General del 29S encara estan vigents, quan de nou Zapatero ha estat capaç de sorprendre'ns, sembrant el desconcert en les seves files i en les dels altres.

No només ha trencat el calendari establert per la negociació de la reforma del Pacte de Toledo, avançant-lo dos mesos, és a dir, sense cap possibilitat de diàleg i acord, sinó presentant un nou paquet de mesures que busquen la seva justificació en la pressió i assetjament dels mercats. Sembla com si el Govern d'Espanya, a cop d'improvisació, intenti anar escrivint un guió de respostes a cada esglaó que pugen els mercats contra la fortalesa europea i a la seva porta d'entrada espanyola.

Els “mercats" portaven uns dies fent baixar la borsa i fent pujar el preu del nostre deute. Zapatero no es fa enrere i encarrega d'urgència un nou paquet de mesures als seus ministres, seguint el criteri que governar és, precisament, prendre decisions. La borsa, a més, va pujar de forma important el mateix dia de l'anunci i Zapatero ha de pensar que alguna cosa té a veure amb la seva capacitat de prendre mesures.

No obstant això, encara que políticament pugui vendre, és evident que la pujada de la borsa i el millor tractament del nostre deute, té més a veure amb l'anunci que el Banc Central Europeu pugui comprar deute dels països, i menys amb les improvisades mesures del Govern.

Mesures saludades pel Partit Popular i el lobby empresarial que va reunir Zapatero a la Moncloa el dissabte de reflexió a Catalunya. Però les mesures són més d'aparador que reals en l'econòmic i, en tot cas, lesives per a les persones a nivell laboral i social.
Rebaixes de l'impost de societats fins al 2015 per a les empreses petites i per a les grans que mantenen ocupació, ampliant el nombre d'empreses que poden acollir-se al tipus reduït, mesures que ja existeixen i que s'amplien en el temps.

Una altra mesura és la de les 24 hores per crear una empresa, reduint terminis, costos i obstacles. És, de nou, més propaganda que realitat. Afegeix propaganda avui i malestar demà quan es comprovi que no és veritat. I es fica mà a les cambres de comerç, eliminant l'obligatorietat empresarial de finançar-les. S'anuncia, ja es veurà.

Fins aquí publicitat i menys ingressos, és a dir, menys recursos. Ara anem a la realitat: les retallades i l'evasió del diàleg social i la participació. Per exemple, la ràpida autorització de les agències privades de col•locació, sense tenir en compte el compromís de negociar amb empresaris i sindicats. O la integració dels funcionaris de nou ingrés en el Règim General de la Seguretat Social i no a MUFACE, sense sotmetre la mesura a l’obligat procés de negociació amb els sindicats, oblidant que suposa una modificació substancial que no pot ser imposada per la via dels fets i sense complir els requisits de negociació.
Mesures purament recaptatòries venent el cotxe per comprar benzina, com la venda del 49% dels aeroports i la gestió privada del Prat i Barajas. De nou sense cap negociació, ni plantejament previ. A corre-cuita.

Si hi ha alguna cosa rendible i sanejada en aquest país és la Loteria i Apostes de l'Estat i que, també, es privatitza un 30%.

Però amb tot, el més greu, és la desaparició dels 426 euros mensuals d'ajuda a les persones aturades que han perdut tot tipus de prestació. Es calculen més de mig milió de famílies a tot l’Estat i que a finals de l’any 2011 aquesta xifra podria doblar-se. No es pot posar en contraposició l'ajuda a les persones desocupades amb l'increment del personal dedicat a orientació laboral en els serveis públics d'ocupació. Totes dues coses són necessàries.

Un altre cop baix contra els sectors més ferits per la crisi, per tal de mantenir satisfets als bancs i inversors que, amb la seva irresponsabilitat i avarícia, van establir les bases d'aquesta crisi i pretenen sortir indemnes de la mateixa. Aquesta és una mesura immoral e infame per un Govern que es diu socialista. Zapatero hauria de ser conscient que, amb aquest tipus de mesures, ni sortirem de la crisi, ni crearem ocupació, ni donarem satisfacció als mercaders que seguiran assetjant a Europa, utilitzant per a això als països més febles de la Unió, com Espanya.

Faria millor Zapatero exigint el reforçament d’una Unió Europea i els seus instruments per combatre la crisi, que se situa als peus dels mercaders, afeblint cada vegada més la ja precària situació de moltes persones aturades, pensionistes, joves, dones, treballadors i treballadores dels sectors públics o privats.

Per tot plegat, CCOO cridem a tota la societat a mobilitzar-se, a no resignar-se, perquè altres sortides de la crisi són possibles, perquè hi ha altres camins i, sobretot, perquè les grans reformes s’han de pactar. Governar a cop de decret no es d’esquerres, és el que esperem de la dreta més rància.

Mobilitza’t amb nosaltres!!!! Manifestació a Barcelona el 18 de desembre a les 17h a la Plaça Universitat.