Xnergic: com és possible?

Després de l’èxit del campus tecnològic del Nadal, aquest passat dissabte 16 de febrer s’ha posat en marxa una iniciativa de més llarg abast amb la presentació del manifest Xnergic, xerrades tecnològiques i grups d’entrenament de programació i robòtica els dissabtes a la tarda.

La idea és simple: oferir als nois i joves de 10 a 17 anys un entorn lúdic on aprendre conceptes tecnològics i valors com el treball en equip. De fet aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al treball en equip d’un entorn singular com és el parc Tecnocampus, amb una forta vinculació amb el territori i la col•laboració amb els diferents centres d’ensenyament del voltant. Si una idea com l’Xnergic ha sortit del Tecnocampus i no de qualsevol altre escola d’enginyeria de les moltes que hi ha a Catalunya és per aquest fet diferencial del Tecnocampus.

L’existència d’una àrea potent d’empresa amb experts en màrqueting i comunicació ha permès especificar la idea del que calia fer per a apropar els joves a la tecnologia. La proximitat dels alumnes del Tecnocampus al professorat ha permès un diàleg fluid i disposar de protagonistes capaços de comunicar de forma propera als futurs assistents als tallers. De fet és ben conegut que la comunicació és més bona quan la distància generacional entre interlocutors és més petita. D’altra banda la tradició de 30 anys formant enginyers permetrà que els professors puguin ajudar a dotar de continguts útils les sessions. I òbviament tot això ha estat possible gràcies a un director general del parc que creu en els estudis tecnològics i ha donat les instruccions necessàries per a alinear els elements.

M’atreviria a dir que estem funcionant com el que es coneix amb el nom “d’equip d’alt rendiment”. D’altra manera no hauria estat possible posar-ho tot en marxa en un temps rècord.

Tots podem ser molt bons en alguns temes però ningú pot fer-ho tot. Només des de la pluridisciplinarietat es poden abordar problemàtiques complexes. Això dóna moltes de les claus d’èxit dels equips d’alt rendiment:
1. Claredat dels objectius i de com assolir-los, seguint les directrius de direcció general del parc i coordinació de l’equip d’empresa i màrqueting.
2. Selecció dels monitors impartidors dels tallers sense els quals el desbordament de les previsions més optimistes no hauria estat possible, i gràcies també a la proximitat en la relació professorat- alumne que ha permès identificar i engrescar el talent dels monitors.
3. Autonomia a l’hora de fer cadascú la seva part de feina allà on és més competent, i reconeixement dels mèrits mutus fugint de personalismes i actituds monopolitzadores de l’èxit.

L’arrencada és francament bona. Ara caldrà continuar esmerçant esforços per a mantenir el nivell i productivitat. A la vista d’on hem arribat, no tinc cap mena de dubte que així serà.