Wert i Rigau: no tot són desacords

El passat 5 de maig, un escrit de la periodista Maite Gutiérrez, encarregada dels temes educatius al diari La Vanguardia, ens alertava que la LOMCE, la nova llei d’educació aprovada en solitari pel PP a les Corts espanyoles, deixa sense poder decisori els pares i mares dels alumnes. I és cert. No ampliarem aquí les dades i arguments de la periodista per estar perfectament explicitats en el seu article i a l’abast de tothom. Però ja que parlem de participació educativa, hi ha encara un altre aspecte que la LOMCE nega i que té al meu entendre una importància cabdal: la participació del municipi en els consells escolars dels centres privats sostinguts amb fons públics.

L’article 159.1 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) diu: “Els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d’Educació de Catalunya per mitjà de la presència en els consells escolars...”. La LOMCE elimina aquesta possibilitat pel que fa als centres concertats. Per tant, al mateix temps que els pares i mares veuen minvat el seu pes en tots els consells escolars, el municipi desapareix literalment dels existents als centres concertats.

D’aquest tema gairebé no en diu res la periodista. Tampoc mai en va dir res la consellera Rigau quan va defensar aferrissadament molts aspectes d’invasió de competències. És que li devia passar per alt o és que ja li devia anar be? És fàcil interpretar que ja li anava bé perquè quan aquest tema es va introduir en la LOE, l’anterior llei d’educació aprovada pel govern Zapatero, que també el contemplava, va ser motiu d’abstenció per part del grup de CiU.

Però, ja que hi estem posats... potser val la pena recordar que no tot són desacords entre Wert i Rigau o entre el PP i CiU.

Un dels temes que més soroll ha portat a la nostra ciutat, el de la planificació educativa o el mapa escolar com en diem habitualment, també ha quedat totalment fora de l’àmbit municipal. Amb l’aprovació de la LOMCE desapareix l’obligació de programar l’oferta en col•laboració amb les corporacions locals i amb els agents socials. I la consellera Rigau tampoc n’ha dit res! Potser també li deu anar be!

Cal recordar que en els tràmits inicials de la LEC el pes del territori era visible. Una visibilitat que es va anar esfumant en la tramitació de la llei i que l’actual govern de la Generalitat ha acabat rematant, no desplegant els aspectes de la LEC que donaven més protagonisme al món local.

El darrer govern tripartit, amb més sensibilitat cap a la participació dels sectors afectats, va iniciar el desenvolupament de les zones educatives i dels convenis de col•laboració amb el ajuntaments, com a marc on es concretava la programació educativa i la col•laboració entre ambdues administracions.

Un dels primers actes del mandat de la consellera Rigau fou ordenar als nous directors dels diferents serveis territorials la destitució de tots els directors i directores de les zones educatives i deixar aquests organismes sense cap contingut.

Així mateix, s’havien constituït en algunes ciutats Consells de la Formació Professional, on es troben representats tots els sectors implicats en aquesta etapa formativa. Els diferents Consells de la Formació Professional no han estat tinguts en compte en cap moment per a la planificació d’aquests ensenyaments.

Actualment, la planificació educativa de tots els nivells educatius es fa i desfà des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i s’aplica a través dels directors dels Serveis Territorials sense cap participació municipal. És més, s’aplica, com sabem molt bé a Mataró, desoint acords municipals presos fins i tot per unanimitat i desoint fins i tot acords parlamentaris!!! I la Consellera Rigau… no diu res!!! Deu ser que ja li va bé!!!

I n’hi ha més encara de coincidències. N’hi ha una altra que atempta al moll de l’os de l’equitat: l’obligatorietat dels poders públics d’oferir places escolars públiques suficients.

Aquesta obligatorietat emana de l’article 27.5 de la Constitució Espanyola, que diu així: “Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents”.

Aquest article obliga els poders públics a assegurar el dret a l’educació a través dels centres que creï, sens perjudici de l’oferta de centres privats i centres privats finançats amb fons públics.

Què deia la LOE, derogada per la LOMCE? En el seu article 109.3 es recollia que les administracions públiques garantiran l’existència de places públiques suficients.

Què diu la LOMCE? Aquesta llei esquiva aquest mandat i deixa en el seu redactat només la garantia de que els poders públics tenen l’obligació d’oferir places suficients, sense cap referència a que hagin de ser públiques.

Es tracta que, en contra del mandat de l’article 27.5 de la Constitució Espanyola, les administracions no hagin de garantir places públiques i que els centres públics esdevinguin uns centres més dins el conjunt de l’oferta educativa. Configurada l’escola pública com una oferta més entre les privades, es tracta, doncs, de plantejar una programació de la xarxa de centres guiada per les regles de l’oferta i la demanda amb la idea que també el mercat acabarà situant cadascú en el seu lloc en l’educació.

I la Consellera Rigau, de tot això no en diu res! Deu ser que ja li va bé!

A la nostra ciutat, el regidor d’ensenyament ha volgut donar veu al territori dissenyant un procés participatiu per a l’elaboració d’un nou mapa escolar per a la ciutat, en un moment en que la demografia baixa i les retallades al món educatiu posen en entredit molts projectes. Suposem que s’ha fet amb bona fe, amb el desig de defensar a capa i espasa els acords treballats amb tota la comunitat educativa i refermats pel Ple.

De moment, però, el senyor Pere Galbany ja s’ha quedat sense resposta quan el grup municipal d’ICV-EUiA li ha preguntat per què una escola de la ciutat ja anuncia que serà institut-escola en un futur pròxim, si això no es troba recollit en el document de planificació recentment aprovat. Esperem que la consellera Rigau, a través del fidel director dels Serveis Territorials, Sr. Vicent Garcia, tots de la mateixa coalició política, no el deixi amb el cul enlaire, davant el seu flamant procés participatiu en el que tanta gent ha participat de manera activa.

I n’hi ha més encara de coincidències entre la consellera Rigau i el ministre Wert... però tindrem temps d’anar-ne parlant!