Votar a Espanya, per a què?

Després dels successos de Grècia i d'Itàlia, molts ens preguntem de quina mena de democràcia ens parlen si al capdavall són els tecnòcrates del Banc Central Europeu i l'FMI (a qui no hem votat mai) els qui dicten la política dels estats de la UE? Ara més que mai, veiem com a tot Europa la sobirania popular està segrestada a mans dels mercats. En el cas català, a més a més, la sobirania nacional està usurpada per uns estats aliens (Espanya i França).

La CUP volem recuperar la nostra sobirania nacional i popular i per això pensem que les eleccions espanyoles del 20N no són una eina útil per assolir el nostre alliberament. Per tant no hi participarem i proposem l'abstenció activa.

Recordem-ho: Espanya és un marc jurídic i polític antidemocràtic que nega l'existència dels Països Catalans, el dret d'autodeterminació i que ens imposa els interessos de les classes dominants (Capital). La millor opció, doncs, és la insubmissió, és a dir: no participar d'aquesta farsa.

Els catalans sempre han anat a Madrid a pidolar i a cercar un encaix més amable dins d'Espanya. Actualment això és un error, perquè sabem del cert que Espanya (mani el PP o el PSOE) no accepta ni la pluralitat ni el federalisme. La realitat és que al Congreso de los Diputados els catalans sempre serem una minoria subordinada a les decisions d'una majoria aliena a la nostra realitat nacional i quan la voluntat popular catalana topa amb els interessos espanyols, aquests recorren a la força bruta o als seus tribunals (Constitucional, Suprem, etc.) per a doblegar-nos.

Fem memòria: de què van servir els 16 diputats de CiU el 1996? o de què van servir els 8 diputats que ERC va obtenir el 2004? Uns van aconseguir que Aznar parlés en català en la intimitat perquè després ens agredís impunement, i els altres que Zapatero prometés respectar un Estatut que després ha acabat trinxat.

El principal problema el tenim a casa, on amb l'excusa de la crisi econòmica, els autonomistes, primer els del tripartit i ara els de CiU, estan saquejant el sector públic i liquidant els nostres drets socials, laborals i nacionals. El nostre full de ruta no passa per Madrid, sinó per combatre l’opressió espanyola i la crisi capitalista, i això vol dir organitzar el poble i acumular forces per sumar una majoria social, a les urnes i al carrer, a favor d'un estat propi al servei de les classes populars. En definitiva, les solucions les tenim a casa, posem-nos-hi que aquí guanyarem segur.