Verbena al Clap amb Albert Pla i Diego Cortés

Albert Pla transcendeix els gèneres. Pocs actors tenen tant poder escènic com ell. Pocs humoristes són tan àcids i fan riure tant el públic. I pocs músics, com a mínim en aquest país, compten amb un repertori de cançons tan ric i variat. Tots aquests elements es cobreixen sota el paraigües del seu carisma i personalitat desbordants. I si, a sobre, el sabadellenc s’alia amb Diego Cortés, guitarrista d’impressió, els resultats són encara més expansius. L’èxit era gairebé obligat, per tant, en el concert que el tàndem Pla-Cortés va oferir divendres passat, dia 28, al Clap, en la celebració de l’onzè aniversari de la sala (que es va completar dissabte amb Sólo Muchachito). Ple a rebentar, calor que contrastava amb el fort xàfec que queia a l’exterior i poc espai vital per a un públic que semblava més predisposat a la festa desenfrenada que a gaudir del component teatral, irònic i lúcid que sempre aporta Pla a l’escenari. Però la comunió entre l’artista i els espectadors va ser total des del primer moment.

El concert va deparar poques sorpreses per a la parròquia més fidel del cantant, tant en la posada en escena com en el repertori escollit. Ja porta una dècada col·laborant de manera regular amb Cortés, així que la química entre els dos és absoluta. La guitarra del músic barceloní, que partint del flamenc és virtuosa i versàtil com poques, s’adapta perfectament a les cançons i la veu sinuosa de Pla, a les seves històries lisèrgiques -tragicomèdies tan surrealistes com terriblement reals-, als seus jocs de paraules plens d’enginy. Pla va repassar el bo i millor de la seva trajectòria, com una recopilació de grans èxits. Va recuperar temes del seu darrer disc, La diferencia, com La colilla -la història d’una burilla que aconsegueix incendiar i explotar els 51 estats d’EUA- o Juerga Catalana –una festa demencial i plena de drogues per tots els racons de Catalunya- i els va combinar amb clàssics com La dama de la guadaña o la divertidíssima Joaquín el Necio. Dos temes aquests últims de No solo de rumba vive el hombre, àlbum que és a punt de complir el seu 20è aniversari. Tampoc van faltar himnes com Mi novia es una terrorista o la seva celebrada versió del Walk on a wild side de Lou Reed (El lado más bestia de la vida), corejada per tots els espectadors.

Albert Pla va complir amb les expectatives i va regalar un cop més un show memorable a la ciutat de la mà del Clap i Casa de la Música, que té en el sabadellenc un amic fidel. Així ho demostra que el 2008 estrenés la gira de La diferencia al Cruïlla de Cultures de Mataró i que l’estiu passat fos un dels caps de cartell del Cruïlla BCN. Ningú millor que un bon amic per celebrar una gran festa d’aniversari.