Valors?

Hem caigut a la trampa. Contínuament llegim, escoltem, parlem de la pèrdua de valors. Donem per certes, sense reflexionar, totes aquestes afirmacions. I ens lamentem: al cap i a la fi, què puc fer jo? ens diem.

Acusem als polítics, als sindicalistes d'haver perdut la coherència, la honestedat, els acusem inclús d'haver renunciat a la ideologia. I no només són ells qui reben els dards enverinats, també són els seus destinataris la joventut, l'escola (que ja no és el que era, diuen), la televisió, els diaris. Res ni ningú sembla estar al resguard de les crítiques.
No hi ha valors; la societat ha perdut el rumb; és el moment del campi qui pugui, es repeteixen els que han abandonat l’esperança.

Però jo els hi dic, afirmo que el que falta, o més ben dit el que sobre són discursos, perquè de valors, de gent que dona exemple n'hi ha. No ens falten persones amb valors contrastats, el que ens falta és donar-los visibilitat.

Cadascú de nosaltres, a més, podem ser exemple, no calen gaires eines per aconseguir-ho. El que no podem continuar fent és permetre que a l'espai públic gairebé només es pugui sentir la veu o el soroll dels bandarres, els superficials, la gent poca-solta, els i les insubstancials.

Ens falta saviesa i ens sobra informació (mala informació). I necessitem més compromís, per construir quelcom que ens superi com a individus, un "nosaltres" que ens ajudi a reconèixer els bons exemples a què us feia referència.

Créixer en saviesa és un repte al que poden enfrontar-nos i al que hem d'afegir-nos tots i totes. Perquè es tracta d'una necessitat, es tracta de la supervivència social. Només així podrem recuperar el pols humanístic que ens farà créixer com a individus i com a societat. Aquest és el govern humà dels millors. Això és el que necessitem ara.