Val la pena visitar-la, la Secció Santes (II)

En l'escrit del mateix títol, ara fa un any, fèiem esment de la importància del contingut de la Secció Santes del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró.

Entre els elements litúrgics que s'hi mostren relatàvem el tàlem que cobria les relíquies de les Verges i Màrtirs en la processó que recorria els carrers de la ciutats anys enrere i que posteriorment fou suprimida en el seu itinerari llarg per passar a ser un seguici molt més reduït. La nova processó sortia per la porta del Fossà Xic, antiga entrada a l'església de Santa Maria, anava pel carrer Beata Maria fins a arribar la Pl. del Dr. Samsó i arribava davant la portalada de la Basílica.

Pel comportament incívic d'alguns grups antireligiosos que proferien improperis al llarg de la desfilada pietosa, també es va haver de suprimir aquesta manifestació religiosa, reduïda en el seu curs, a l'exterior del temple, ja fa uns anys. Des d'aleshores. les relíquies de les Santes es portaven pel passadís central de l'església fins al portal major, mentre es cantaven els Goigs i allí eren aclamades pel poble.

L'any passat es va reprendre fer la processó després de l'Ofici seguint l'itinerari reduït a l'exterior.

Quan vàrem arribar a l'església, el darrer any, per cert plena potser com mai, observàrem que a la capella lateral de la Puríssima, s'hi havia estintolat el Tàlem de les Santes, fet que feia pensar que seria utilitzat en la processó interior o exterior al temple, ja que hom no sabia encara que es reprendria el seguici religiós per l'exterior. El fet és que el Tàlem restà allà on era de bon començament i no fou portat a la processó.

Davant d'aquesta situació, una mica estranya, vaig demanar informació sobre el fet. Sembla que la utilització del pal•li podia recordar altres temps del conservadorisme catòlic i preconciliar i que els membres de l'Administració de les Santes van optar, a darrera hora, no exhibir-lo públicament en la processó.

És innegable que aquesta peça litúrgica en l'àmbit general, ha tingut i té una connotació popular negativa pel fet que el cap d'estat de l'anterior règim, el general Franco, hi fos rebut quan assistia a algun acte religiós. Tots podem recordar la frase de les cròniques corresponents que insistien a remarcar : “ y fue recibido bajo palio “. Hi ha una circumstancia històrica que potser es desconeix. El tàlem no fou creat per a l'ús litúrgic en els seus orígens. Era un element dels seguici reial. Fou creat per a la reialesa. Al llarg de la història, els monarques el cediren, com una gentilesa, perquè fes de cobricel a la custòdia. També, amb el pas del temps, s'ha utilitzat per acomboiar altres elements sagrats com relíquies i àdhuc jerarquies eclesiàstiques. Que a un cap d'estat, de no grata memòria, se li atorgués el privilegi, tanmateix discutible, d'anar sota el pal·li, en cap cas ha de fer pensar que aquest element “ per se “ pugui ser signe de conservadorisme o d'esperit preconciliar.

L'oportunitat o inoportunitat del seu ús, ja són figues d'un altre paner. El que sí em sembla que es pot dir és que esdevé una llàstima que una peça tan valuosa que pertany al patrimoni religiós de la ciutat no es pugui exhibir en honor de les Santes per qüestions alienes a la solemnitat litúrgica del dia 27 de juliol.