En la presentació d'Uzak al Festival de Sant Sebastià, el director Nuri Bilge Ceylan va advertir al públic que la seva no és una pel·lícula convencional de les que, desafortunadament, estem acostumats a veure a les sales comercials. Aquest és un film de pocs mitjans, rodat a la pròpia casa del cineasta i amb actors no professionals (un dels quals va morir després del rodatge).
Uzak representa un cinema reflexiu de poques paraules. En un Istanbul insòlitament nevat, Uzak parla del malestar existencial d'un home cansat d'una vida que no ha complert les seves expectatives. Lluny tal com suggereix el títol de tot i de tothom, el personatge vaga per un Istanbul marcat també pel desencant, tot i que el film fuig del retrat social i se centra en l'individu en tot un exemple de cinema líric i existencial proper al Tarkovski que Ceylan tant admira.
Comentaris