El parany està servit. Quin tipus de música pot molestar? La cadena musical del veí que s’esvera a cops de bafles i watts de potència? La televisió dels avis del pis del costat, que, a causa d’un sentit de l’oïda no prou eficient, se sent a través de l’envà més forta que la pròpia a altes hores de la nit? La simfonia interrompuda del cadell abandonat durant part del dia o de la nit? La de la cotorra que fa gràcia? Els continus desplaçaments de mobles del veí de dalt? El brunzit constant del trepant? I què me’n dieu dels paletes i els manobres que a les vuit del matí ja tenen tota la percussió en marxa per fer-nos llevar ben d’hora, ben d’hora, alegres i amb il·lusió? No cal ja fer referències a rentadores, rentavaixelles i estris diversos, nens ploraners de mena i parelles que, tot i conviure, més aviat sembla que malviuen (fent-ne partícip el veïnat) amb la serenata de renecs, insults i algun plat trencat pel mig...
Donem per fet que els que vivim en pisos tenim l’obligació -ens agradi o no- d’acceptar tots aquests inconvenients i fer bona cara al mal temps. Tot i això, em sorprenen les notícies de les denúncies presentades per les “molèsties” que ocasiona l’ús o l’estudi d’un instrument musical, sempre que la pràctica es dugui a terme durant les hores normals del dia.
És evident que el so d’un piano no vulnera la normativa establerta en aquest sentit (de 60 a 70 decibels). Tanmateix, la pressió negativa per part d’uns veïns sí que genera angoixa a la persona que estudia o practica, i aquesta circumstància paralitza el seu desenvolupament i aprenentatge normal.
N’he sentit i vist de tots colors, i haig de dir que algunes situacions superen la ficció fins a esdevenir totalment surrealistes. Hi ha persones a les quals una neurosi compulsiva les porta a trucar a la policia en el mateix instant en què senten la primera nota d’un instrument musical. Això perjudica la relació veïnal i de convivència, però potser amb una mínima predisposició es podria arribar a pactar una entesa que beneficiés ambdues parts.
Mentrestant, continuaran acceptant tots els altres inconvenients. Llàstima! Deu de ser cosa de la condició humana.
Comentaris