Una reflexió sobre la individualitat i l’entorn

En aquesta temporada de tardor al Monumental, la gran aposta en l’àmbit de la dansa és La Muntanya al teu voltant, de la companyia Gelabert Azzopardi. aquest muntatge, que va inaugurar el festival Grec 2011, es presenta aquest dissabte, dia 12, al teatre mataroní, com un recorregut per la trajectòria de la Sardana per plantejar una reflexió sobre la individualitat, i el pes de l'entorn i el pas del temps en la seva configuració. "La Sardana no és el tema de l'obra", va explicar Gelabert en la presentació de l’obra, que compta amb l'escenografia a Perejaume, la música original a Borja Ramos i la seva interpretació a la Banda Municipal de Barcelona. 12 ballarins, més l'aparició puntual de representants de colles sardanistes, formen el repartiment.

Segons Gelabert, no es tracta d'un espectacle sobre la Sardana, ni tampoc ha estat pensat com una representació 'sui generis' d'aquest ball. La sardana és més un element d'inspiració que no pas el tema de l'espectacle. De fet, el muntatge repassa l'evolució històrica d'aquest ball, des del segle XIX i fins a l'actualitat, però no amb un ànim historicista ni cronològic. Més aviat, Gelabert i Lidia Azzopardi aprofiten el pretext estètic i simbòlic que ofereix la sardana per plantejar temes com la individualitat i el pes de l'entorn, i la relació entre allò local i universal. El nom de l'espectacle dona pistes al respecte. La muntanya simbolitza "el pal de paller", allò local i propi, mentre que el "voltant" apel·la a l'entorn, a allò universal que pot contenir el fet local, i a l'hora dóna la dimensió de moviment ("al voltant", també en el sentit de "voltar") que segons Gelabert marca l'evolució vital de l'individu.

Sobre l'escenari, dotze ballarins de la companyia Gelabert i Azzopardi i l'aparició en dos moments de dotze integrants de companyies sardanistes, són els protagonistes de l'espectacle. Partint dels orígens de la sardana, 'La muntanya al teu voltant' se centra principalment en la seva situació en els últims anys, a través de la qual s'apunten elements de la Catalunya contemporània. L’escenografia de Perejaume és "senzilla" i busca la "poètica" que l'artista interdisciplinari troba en els elements paisatgístics, segons Cesc Gelabert. En l'apartat musical, encarregat a Borja Ramos, el tractament dels sons sardanistes és tan divers com marca la història de la sardana. I és que segons Gelabert, poc tenen a veure les del segle XIX amb la sonoritat contemporània. A destacar, també, l'aportació de Carles Santos, del qual s'interpretarà la 'Sardana Gilabert'.

Dissabte, dia 12. A les 9 de la nit al teatre Monumental. A les 7 de la tarda, 'Un cafè amb...' al mateix recinte