Tot està a punt perquè Mataró visqui una de les millors Mostres de cinema que es recorden. El tema de fons, com l'any passat i ara ja definitivament, són els «nous realitzadors», concepte que els promotors del certamen insisteixen a recordar que no es refereix només a joves directors sinó a autors que comencen a despuntar.
Així, del 3 al 13 de novembre es podran veure al Teatre Monumental tant primeres obres com segones i terceres pel·lícules de directors de diferents nacionalitats a descobrir. Però aquest any la programació destaca sobretot per l'àmplia oferta de films inèdits al nostre país que es projectaran en primícia. En total es podran veure dotze llargmetratges, vuit dels quals seran preestrenes.
De totes maneres, aquesta vint-i-setena edició de la Mostra farà una especial atenció al cinema dirigit per dones, que siguin també noves realitzadores. El cicle, titulat Caixes de Pandora, està format per cinc pel·lícules que tenen en comú el missatge compromès, la mirada personal i crítica i, en molts casos, l'ús del documental com a via d'expressió.
El membre de la Comissió de Cinema Jesús González va recalcar en la roda de premsa de presentació el dia 25, que contra el que s'apunta sovint respecte a la Mostra no totes les pel·lícules que s'hi projecten són minoritàries i que justament cadascuna està pensada per arribar a un públic diferent: «Tothom podrà llegir la Mostra a la seva manera», va dir. «En tot cas la gent trobarà pel·lícules que diuen coses diferents al cinema que estem acostumats a veure», va dir Jacint Fornols, un altre membre de la Comissió. «És de les millors Mostres que s'han fet a Mataró i esperem que marqui un abans i un després», va cloure Fornols.
A diferència de l'any passat, ara no perilla la continuïtat del certamen, però igualment serà el públic l'encarregat d'emetre el seu particular judici a la tria de pel·lícules feta per a l'ocasió. De moment es parteix d'una mitjana d'assistència de 120 persones en l'edició passada que enguany s'espera superar.
El pressupost, però, no s'ha mogut respecte als 18.000 euros de l'edició passada, cosa que ha obligat els membres de la Comissió de Cinema a «buscar-se la vida» com han pogut.
L'organització de la Mostra ha sofert enguany un gran canvi ja que el Patronat de Cultura (PMC) ha decidit per primera vegada deixar a la Comissió de Cinema que suporti tot el pes de l'organització, quan fins ara el que feia era només suggerir alguns títols que després els tècnics del Patronat miraven d'executar. Ara la Comissió assumeix la gestió integral de la programació, una aposta que traspassa la responsabilitat davant l'èxit o del fracàs del certamen a una comissió externa al Patronat. Una manera, per tant, de treure's les puces de sobre, tot i que el president del PMC, Jaume Graupera, ha assegurat compartir al cent per cent el projecte presentat per la Comissió.
Coincidència de dates
Un dels elements que poden jugar a la contra de l'èxit de la Mostra és la coincidència de dates amb la Setmana de Música Antiga. El regidor de Cultura, però, no creu que això sigui un problema: «No es planteja com un handicap», va dir. De totes maneres, Jaume Graupera va admetre que segurament hauria estat més convenient separar les dues activitats.
-
120 curts
La Mostra de Curmetratges, que arriba a la novena convocatòria, ha rebut enguany més curts que mai: concretament 120. Malgrat tot, en aquest cas la quantitat ha anat renyida amb la qualitat, i els promotors de la Mostra admeten que el nivell ha baixat respecte a l'edició anterior. Els onze films finalistes optaran a tres premis per valor de 5.400 euros. Red.
Comentaris