Una festa que acull i integra

“És una festa que reflecteix el caràcter dels catalans”. Així s’expressa Abdessamad El Bakali, veí de Mataró originari de Tetuan (Marroc) en referència a Sant Jordi. “És la suma de molts elements: el llibre, la rosa, els castellers, els correfocs... una gran diversitat que acaba formant un tot harmònic i enriquidor. I tothom, tant els nascuts aquí com els que venim de fora, hi podem trobar quelcom amb què identificar-nos-hi”.  La Claudia Guijo, procedent de Colòmbia i que viu a la capital del Maresme des de fa menys d’un any, hi coincideix plenament: “És una festa on tothom hi participa, on tots podem donar i també rebre. És una diada que t’acull”.

Pocs exemples millors d’aquest poder integrador el d’en Jason Heally, nord-americà que resideix a Mataró des de fa 17 anys: a més de ser casteller amb els Capgrossos, forma part dels Tabalers, els músics que acompanyen el Drac de Mataró, protagonista amb la Fogonada del Sant Jordi mataroní (i que enguany celebra el seu 25è aniversari). “El primer cop que vaig veure una colla de foc en acció vaig pensar: en aquest país esteu bojos? I ja em veus ara”, bromeja.  L’Omar Diatta, mataroní nascut prop de Casamance (Senegal), recorda el Sant Jordi en què, com a membre de l’Associació de Senegalesos de Barcelona, el president Montilla i la seva dona van comprar una rosa a l’estand que l’entitat tenia al Palau de la Generalitat, durant la recepció oficial que es realitzada cada Diada. “Coses com aquestes només són detalls però són significatius, t’ajuden a no sentir-te com un immigrant sinó com un català més que pot participar de tot”, diu l’Omar, que sentencia “si cada dia fos  com Sant Jordi, amb el mateix esperit, a Catalunya tot seria molt més fàcil.

Reunits a la cafeteria-llibreria Lletres de Paper del Pla d’en Boet, L’Abdessamad, la Claudia, en Jason i l’Omar, quatre veïns de Mataró d’orígens ben diferents, s’entusiasmen cada cop que parlen de Sant Jordi, la festa més pròpia de Catalunya, sense comparació amb cap altra d’arreu del món. “A Colòmbia el 23 de juliol també és el Dia del Llibre, però ni molt menys es viu amb aquesta alegria; és un dia que m’agradaria que no s’acabés mai”, explica la Claudia, agent d’assegurances. “El que m’encanta és com s’hi barregen l’element literari amb la tradició, la identitat del país i la part romàntica i afectiva, i també que hi participi gent de totes les edats i col·lectius”, afegeix. “És cert, es tracta d’una festa, com també passa amb Les Santes, que no és per a adults ni per a infants; és per a tots”, afegeix en Jason, professor d’anglès a l’acadèmia Inlingua. En el cas de Mataró, el nord-americà destaca la capacitat que té la festa per fer-ne partícip la gent. “Fixa’t en la Fogonada, en com tothom s’integra en la recreació de la llegenda ballant sota el foc a les places del casc antic”, explica. Al seu Estats Units natal l’única festa remotament similar és Sant Valentí, dedicada exclusivament a l’amor de parella. “No hi tinc res en contra, però em quedo amb Sant Jordi de totes totes”, diu.

El reflex d’una societat oberta
A Senegal també celebren el Sant Valentí, “per influència francesa”, apunta l’Omar, que impulsa des de Mataró un projecte de cooperació al seu país natal i que destaca el caràcter molt més polièdric de Sant Jordi. “La festa és un conjunt de coses: reflecteix la història del país, la seva identitat i cultura, els seus negocis... però tothom hi té cabuda, cadascú hi pot trobar el seu lloc: els avis i les àvies, els nens, les dones, els homes, els autòctons i els vinguts de l’estranger. És una jornada on ningú t’identifica com d’aquí o d’allà”. L’Abdessamad, educador social i president de l’associació Al Ouahda de Mataró, pren el caràcter sincrètic de la festa per extendre’l al conjunt de la societat catalana. “Com una abella que va picant de flor en flor per fer una mel més gustosa, Catalunya agafa el millor de cadascú per fer un país més ric i divers”. A altres punts de l’Estat on ha viscut, afirma, això no ho ha trobat.